“Som el que fem cada dia, la resiliència s’ha d’entrenar”

Passar per alguna situació dolorosa o complicada a la vida és, al seu torn, una possibilitat de posar en marxa i practicar la resiliència. Així ho ha explicat el filòsof Jordi Grané a la conferència “Resiliar es conjuga en el present. 16 accions per promoure la resiliència comunitària i el benestar” celebrada al casal cultural Pere Quart. La xerrada forma part del 3r Fòrum de Salut Sabadell que aquest any s’ha centrat en la promoció del benestar emocional i l’educació envers la resiliència. Però, ¿què entenem per resiliència? Grané divulga el concepte com una eina per a afrontar situacions traumàtiques i reaccionar de forma positiva respecte a les adversitats. Tenint en compte la importància d'aquest fet, el  filòsof ha aportat durant la conferència un total de 16 claus per a assolir la resiliència personal. Per poder copsar millor algunes de les setze mesures exposades, posem per context una situació complicada com ara, un acomiadament al treball.  La primera acció per acceptar el canvi, segons Grané, és començar a teixir un vocabulari d’esperança en comptes dels discursos destructius que normalment ens allunyen de la curació personal. “Cal evitar els relats de vergonya perquè tenim el poder d’escriure les nostres pròpies històries", ha afirmat Grané. El benestar emocional no pot assolir-se sense l’ajuda d’aquelles persones que ens estimem. Per aquesta raó, una segona clau passa per la necessitat de crear vincles estables amb elles i això, no és pas una casualitat.  Gràcies als moments que ens causen plaer alliberem l’oxitocina, també coneguda com l’hormona de l’amor. Per tant, accions com les abraçades, els petons, un bon menjar o un passeig relaxant cobren una especial importància per al benestar personal de cadascú. En poques paraules, “All you need is Love”, lletres de resiliència que ja cantaven els The Beatles als anys 60 però que encara cal extrapolar a la societat actual segons Grané. Un cop s’ha acceptat la situació i carregats d’afecte, el següent pas és dirigir els esforços cap a una direcció concreta amb un propòsit determinat. El ponent ha aclarit que cal entendre l’èxit personal com una marató i no pas com un simple sprint. A través de l’esforç i la repetició és possible canviar però mai es pot desistir del nostre propòsit. Grané ha conclòs el seu discurs amb paraules metafòriques sobre la importància de jugar bé les nostres cartes a la vida. Ara que ja coneixem la teoria, només ens queda posar-la en marxa.