La música ‘ye-ye’ i el so dels 60 encara té seguidors. Els Watts dels seixanta en són un exemple

Als anys 60, un grup de joves amb ganes de fer música van trencar la monotonia d’un Sabadell immers en ple franquisme. Eren els Watts, que van saltar a la palestra de la mà de la revista Fans. El 1966 va aparèixer a la portada un titular que deia: “The Watts venen els seus ossos per comprar guitarres elèctriques”. Aquesta iniciativa, confessa ara Àngel Guàrdia, membre fundador del grup, “es va fer a través del nostre representant. Els esquelets els comprava la seva dona, se suposa que per a una facultat de medicina”. No se sap quina. Però el seu fill Franc recorda que “de petit el tenia molt preocupat que jo em quedés sense ossos”, diu rient. El cas és que la notícia va donar la volta a l’Estat espanyol i va implicar una bona publicitat per a aquells joves que acabarien enregistrant tres EPs.  El grup va néixer d’unes trobades al bar La Paloma, de la Creu de Barberà. “Sèiem tota la colla de joves en una taula i li demanàvem a la Maria que ens fes un plat de patates fregides”, recorda l’Àngel. Ben aviat, van començar a tocar en aquest local.  Es va convertir en el Club Juvenil, un lloc de trobada dels joves. Ara no en queda res, diu l’Àngel. “Aleshores no hi havia locals ni per fer-te sentir, ni per tocar. Tot es feia per pura afició”. Els joves es reunien on podien i recorda els dissabtes a Ràdio Sabadell al programa Tardes de Ràdio Sabadell amb el Mestre Gili, tocava els teclats. “Després continuava tocant a dalt, a l’Euterpe. I allà passàvem l’estona fins a mitjanit”, i afegeix que “els nostres dissabtes de festa” també es feien sessions matinals de música. “Recordo un concert a La Faràndula amb grups molt coneguts de l’època”, explica. La dècada dels seixanta va ser una eclosió. L’any 66, els Watts van anar a Palma. Hi van restar poc més d’un estiu, on van ser el grup resident d’un local anomenat Al Rojo Vivo. Va ser un estiu de pel·lícula. A través d’un turista anglès els van proposar anar a tocar a Londres, “però ja estàvem en quintes, i a Capitania General no ens van deixar marxar. Imagina’t anar a Londres a l’època daurada dels Beatles, dels Kinks...”. El setembre, de tornada, quatre dels cinc membres del grup van haver d’anar a fer el servei militar “i aquí s’acaba la història”, lamenta. En tornar de la mili, uns es van casar i els altres ja treballaven. Es va acabar fer música. Watts 6.0 Els Watts, però, van ressorgir anys després de la mà de Franc Guàrdia, fill de l’Àngel. Juntament amb l’actual guitarra i solista, David Felguera, van decidir retre’ls un homenatge. “Vam preparar un repertori, procurant no caure en les típiques cançons de sempre. Vam buscar alguna cosa més”. El concert va tenir lloc l’abril passat a la Cava Urpí. L’èxit del concert “ens va emocionar, ens va enganxar. Vam decidir continuar”. Ara són un grup tribut que continua aquell llegat que va emocionar milers de joves sabadellencs.  El pròxim divendres 8 de novembre actuaran al Poble Espanyol juntament amb altres grups emblemàtics dels seixanta, com Cristina i Los Stop, Santi Carulla i Los Mustang, Los Hermanos Calatrava, Santabarbarà i molts altres. El concert té un títol que ja ho diu tot: El guateque.