De planta baixa,
revestides de rajoles de ceràmica, de maó o al gust. El barri de
la Plana del Pintor –o el poble de la
Planada, com prefereixen dir-li els seus habitants– té una característica que marca la seva personalitat: l’originalitat dels seus habitatges, que no segueixen cap patró estètic entre ells.
Es tracta d’un veïnat de construcció pròpia que va absorbir la
immigració andalusa dels anys 60 i es va crear a partir de la seva suor. Els nouvinguts compraven parcel·les de terreny a un preu irrisori, trencant amb el preu de la resta de Sabadell, i construïen les llars al seu gust,
amb les seves pròpies mans. “Ens defineix com a barri, la Planada té personalitat obrera”, presumeix
Alonso Simón, històric del barri i president de l’entitat
Red Solidaria la Planada.
[caption id="attachment_117335" align="aligncenter" width="900"]
Un dels habitatges originals del barri / LLUÍS FRANCO[/caption]
La ubicació és un dels punts forts del barri. Es troba envoltat del verd del
bosc de Can Deu, el
parc del Nord i a cinc minuts del
riu Ripoll. I això condiciona la vida dels veïns. Una de les activitats més arrelades a aquesta zona de Sabadell, especialment entre els més grans, és el
senderisme. Un grup extens de jubilats tenen costum de reunir-se diàriament per emprendre una ruta matinera. Però la implicació del jovent també és important. Els alumnes de l’institut Jonqueres ensenyen als caminants de més edat a utilitzar les màquines de la coneguda com
ruta del colesterol.
Pel que fa al comerç, és una de les pèrdues que el barri ha patit amb el pas dels anys. Del que va ser un eix comerciant potent, ja no en queda pràcticament res. Els veïns es desplacen principalment al barri veí de Ca n’Oriac per fer les compres bàsiques.
[caption id="attachment_117338" align="aligncenter" width="900"]
La Plana del Pintor / LLUÍS FRANCO[/caption]
El que sí que ha perdurat en el temps són les reunions del veïnat al parc del Nord, a la plaça de la Vall d’Aran, al camp de futbol del Planadeu i al carrer Vinhamala, popularment conegut com el
carrer dels gitanos, on es reuneixen les famílies del col·lectiu, presents al barri des dels anys 60. Però el barri també hi ha guanyat. La nova estació d’
FGC l’apropa a la resta de Sabadell, a sis minuts del centre, i teixeix la ciutat.
[caption id="attachment_117339" align="aligncenter" width="900"]
Diverses persones en un carrer de la Planada / LLUÍS FRANCO[/caption]
Projectes...
Ampliació del centre cívic. Es tracta d’un dels punts neuràlgics del barri, especialment durant els mesos d’hivern, amb desenes d’activitats organitzades. L’Ajuntament té pendent ampliar aquest equipament amb 380 metres quadrats més. En aquest espai, els veïns pretenen destinar un espai jove per “dinamitzar l’activitat dels adolescents al barri”, explica Manuel Pérez, vicepresident de l’associació de veïns. També reclamen un
casal d’avis.
Espai públic...
La mobilitat està condicionada per
carrers estrets (i amb deficiències a l’asfaltat). L’Ajuntament ha iniciat l’asfaltat del carrer d’Andes, carrer de Collserola i passatge de Pineta i Paderna. Però encara continua el reclam del carrer de l’Alcubierre i el carrer d’Oretana, que estan “en molt males condicions”, critica Alonso Simón. També alguns parcs, com el de la Vall d’Aran, estan pendents de ser renovats i els veïns volen participar en la remodelació.
La curiositat...
A aquella esplanada
hi havia un pintor. L’origen del nom del barri és sorprenentment lògic: el senyor Sitjes era un pintor del barri la Creu Alta i va comprar-hi un terreny per explotar-lo agrícolament. També s’hi va construir una casa, i ho feia amb la seva roba de pintor.
Aquesta va ser l’anècdota que va donar el nom actual a aquest indret, una plana que atribuïen a Sitjes, el pintor. I així es va formalitzar a les escriptures de les parcel·les que compraven els nouvinguts.
