Margarida Codina: “Parlo d’una societat jeràrquica”

L’escriptora Margarida Codina ha presentat aquest dimarts, a la Llar del Llibre,  la seva segona novel·la, Dones de ferro. La novel·la està ambientada a la Vall d’Àssua (Pallars Sobirà). Vostè és barcelonina, però la novel·la es va coure a Sabadell? Exacte. A l’Escola Escriptorium. I precisament serà amb Xavi Vidal que intentarem explicar com s’ha anat fent aquest llibre, a la vegada que el presentem. Serà com una classe oberta, basada en la novel·la. ‘Dones de ferro’ està ambientat a la Vall d’Àssua. Per què? És la terra del meu pare. I hi vaig molt sovint, és el meu altre racó de món i m’hi trobo molt bé. Una de les coses que em crida molt l’atenció del món rural –i que no passa a ciutat– és que allà tot té un amo. Tot és d’algú. Terra d’hereus i pubilles? La manera de funcionar d’allà es basa en l’hereu. El cognom no és important, ho és la casa. A partir d’aquí es crea una jerarquia. Hi ha cases fortes i altres que no tant. Hi ha els cavallers, que són els que es queden sense herència.  És una història real? Està inspirada en un fet real, de la família Castellarnau. Una família que té vincles amb Josep Maria de Segarra. Eren dels que explotaven el ferro. Tot plegat és un rerefons històric. Utilitza força el llenguatge pallarès? Intento que s’entengui. He recollit algunes frases i paraules d’allà.  La història es complica quan gent de fora s’interessa pels recursos de la comarca? La gent d’aquesta comarca és molt autàrquica. No els agrada que vingui gent de fora. Encara ara, quan es mor algú, no utilitzen el servei de la funerària. Ho fan tot entre familiars i veïns.  I això es reflecteix a la novel·la? Tot s’ha conservat: les cases, les finques... Tot passa d’hereu a hereu. Els altres fills s’han d’espavilar. En el cas del llibre, l’hereu i la pubilla són bessons. Ella vol el mateix que el seu germà. Quan mor el germà, l’hereva és la vídua i això complica la història. Una batalla entre dues dones.  La seva primera novel·la també parlava de dones. Sí, aleshores la situava al segle XX, al barri Gòtic i tractava d’un cas de desnonament. Molt actual.  Un món de dones. Suposo que escric més des del punt de vista d’una dona. Les dones són més marginals que els homes. Parlo d’una societat jeràrquica.  El títol té doble sentit? Hi ha un fragment en què un personatge dona sentit al títol: diu que el ferro no només és rígid. Quan està a la forja es fon i aleshores se li pot donar forma. Per tant, la virtut del ferro és adaptar-se a la forma que li donin. Jugo una mica amb això.