Miquel Blanchart, un farmacèutic de tot cor per a un establiment centenari

Miquel Blanchart és la pura imatge d’un home amb una ment científica i ben organitzada. Malgrat aquesta primera impressió, quan fa una estona que parla de la seva farmàcia, tothom s’adona que porta el seu negoci més al cor que no pas al cap. La Farmàcia Blanchart rebrà aquest dimecres el Premi Nacional als Establiments Comercials Catalans que atorga la Generalitat de Catalunya. Aquesta distinció es lliura a establiments centenaris que ho acrediten mitjançant una documentació.  La Farmàcia Blanchart va néixer un 8 de març de fa 125 anys i és per això que Miquel Blanchart n’està preparant una de grossa. Faran una festa a l’Urpí amb l’assistència d’unes 800 persones. “És una bestiesa, m’he tornat boig. A casa ja m’ho diuen”, reconeix el farmacèutic. La festa –insisteix– “serà una manera d’agrair als clients la seva fidelitat durant tots aquests anys”. Al cap i a la fi, ell ho veu com una manera d’haver contribuït a la seva vida i, de passada, “agrair-ho en nom dels altres farmacèutics”. Aquesta celebració també ha de servir per jubilar-se, assegura, ja que el 7 de març compleix 69 anys i “la idea és dedicar-me menys a la farmàcia”. La seva filla donarà continuïtat a la nissaga. Mentrestant, ell frueix preparant l’aniversari. A petició seva, la historiadora Montserrat Garriga ha fet una recerca històrica sobre l’origen de l’establiment.  La farmàcia neix el 1895 de la mà de Vila Martell, que va comprar l’edifici actual. Anys més tard, Martell la va vendre a Seguí Pou, i aquest a Modest Figuerol. Miquel Blanchart adquireix la farmàcia a la vídua de Figuerol. Just un any abans s’havia llicenciat a la Universitat de Barcelona. Era l’any 1974. “Vaig tenir un bon enrenou perquè em faltava un document, que per error havia guardat a casa”, recorda. Fa 46 anys que Blanchart condueix el timó d’aquest establiment. Considera que ara és un moment dur per al sector “i continuarà sent-ho perquè hi ha molta més burocràcia”. Però l’esperit originari amb què va començar a exercir el manté intacte. És una combinació d’economia i servei. Però el fet que sigui un negoci –adverteix Blanchart– “no vol dir que hagis d’aviar els clients sense atendre’ls correctament només perquè tens pressa a fer-ne d’altres”. Aquesta és una actitud que ha intentat evitar sempre.