Llibertat sota fiança de 30.000 euros per al CDR sabadellenc Jordi Ros

L'Audiència Nacional ha decretat llibertat sota fiança de 30.000 euros pel CDR sabadellenc Jordi Ros. El magistrat Manuel García Castellón així ho ha decidit aquest divendres després de realitzar noves vistes en la causa per terrorisme, tinença d'explosius i conspiració per a realitzar estralls. Juntament amb Ros, també es decreta la llibertat amb un dipòsit de 15.000 euros per a Germinal Tomás, veí de Mollet del Vallès (Vallès Oriental). Eren els últims CDR empresonats per l'Operació Judes. [caption id="attachment_123216" align="aligncenter" width="1000"] Jordi Ros, a la sortida de la presó de Soto del Real / Cedida[/caption]

Tant Ros com Tomás es consideren una “peça clau” per a producció d’explosius de la suposada organització terrorista, segons la investigació realitzada per la Guàrdia Civil. El sabadellenc apareix com un dels principals actors en la preparació d’accions “contra persones, llocs o punts sensibles com el Parlament o infraestructures crítiques” i també casernes de la Benemèrita.

En la resolució, el magistrat instructor té en consideració l'arrelament de l'investigat i la prolongació dels temps en la causa per imposar la llibertat sota fiança per a Ros. Es descarta, doncs, qualsevol risc de fuga o de de destrucció de proves. A canvi, el jutge García Castellón imposa una sèrie de mesures cautelars: l'obliga a comparèixer setmanalment als Jutjats de Sabadell, la prohibició de sortir de territori espanyol, la retirada del passaport i l'obligació d'indicar un domicili per a rebre notificacions i citacions judicials. [caption id="attachment_110262" align="aligncenter" width="1000"] Operatiu dels CDR a Sabadell en el marc de l'Operació Judes / LLUÍS FRANCO[/caption]

La decisió judicial suposa l’alliberament dels dos CDR encausats que encara estaven empresonats. El passat 20 de desembre, el sabadellenc Xavi Duch també va quedar en llibertat. La defensa dels CDR, coordinada per Alerta Solidària, ha demanat col·laboració ciutadana per pagar una fiança “tant elevada i per seguir amb el procés judicial”. La defensa dels CDR, coordinada per Alerta Solidària, havia demanat la col·laboració econòmica ciutadana per ajudar a pagar les fiances dels ara empresonats, que s'han pagat avui mateix.

"El proper pas és l'arxivament de la causa"

La llibertat per Ros i Tomás no és el final de la batalla judicial dels CDR. La coordinació de la defensa dels CDR exposa que, després de la llibertat provisional per a Jordi Ros i Germinal Tomás, "el proper pas és l'arxivament de la causa". Així ho ha explicat al D.S. l'advocat portaveu d'Alerta Solidària, Xavier Pellicer, que manté que no hi ha cap element que pugui provar les acusacions. "Ocupar un Parlament no són estralls i no es pot atribuir tinença d'explosius quan no s'han trobat explosius", assenyala l'advocat.

[caption id="attachment_123109" align="aligncenter" width="900"] Xavier Pellicer, coordinador de la defensa dels CDR d'Alerta Solidària / A.A.[/caption] Pellicer lamenta que es mantinguin les acusacions tot i la situació de llibertat provisional per a tots els encausats. "No té cap mena de sentit que els càrrecs contra ells segueixin", argumenta l'advocat, que es mostra convençut que s'està fent "un ús interessat del dret i en el qual s'identifica un col·lectiu amb qualsevol element dissident". Es mostra sorprès que s'estigui investigant vuit CDR pels mateixos delictes que els suposats autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A.

Qui és Jordi Ros a l'Operació Judes?

Jordi Ros és el sabadellenc amb més protagonisme en l'Operació Judes. En la seva declaració davant l'Audiència Nacional, va explicar que realitzava proves per “assajar” explosius amb precursors. Sempre, però, va negar que tingués cap objectiu de fer mal, sinó que més aviat “era un repte” per a ell com a “autodidacta”. Ros va demanar “disculpes” i va expressar el seu “profund penediment” al final de la compareixença. "Me'n penedeixo molt d'haver fet el que vaig fer. Soc humà i a vegades els humans cometem errors", va exposar. Tal com s'assenyalava en la investigació policial, Ros hauria utilitzat una identitat o una professió falses per aconseguir 200 quilos de parafina a través “d’empresaris i industrials” per no aixecar sospites. Entre la llista de material que es va trobar a casa seva, al carrer Antoni Cusidó, i a la dels seus pares, situada al carrer Romeu, hi hauria diversos elements per suposadament fabricar explosius. En el “laboratori” del carrer Romeu, situat al garatge, és on hauria treballat amb el material adquirit. El mateix Ros va reconèixer haver invertit diners per comprar termita, àcid sulfúric, àcid nítric, àcid clorhídric, amoníac, entre d’altres, segons l'informe realitzat per la Benemèrita. L’objectiu hauria estat crear quatre tipus d’explosius: nitrocel·lulosa, cloraratita, àcid pícric o C-4. Pel que fa a les accions, segons afirma la Guàrdia Civil Ros hauria realitzat diversos viatges a Sant Fost de Campsentelles, on amb Alexis Codina i Germinal Tomàs, dos dels CDR investigats, realitzaven accions amb material que van provocar “forts flaixos seguits d’un important núvol de fum”. Als afores de Vic, en una altra ocasió, haurien encès termita amb una bengala de magnesi. Així mateix, el passat 21 de setembre, dos dies abans de la seva detenció, hauria arribat a inspeccionar una torre d’alta tensió, segons es recull en una conversa telefònica en què insinua que per derrocar les torres cal “un efecte dominó".

Document: la interlocutòria que deixa Ros en llibertat sota fiança