Pilar Pons. Educadora canina: “És un xoc per al gos entrar a la protectora”

Pilar Pons  fa més de dos anys que treballa diàriament a la Protectora d'Animals de Sabadell. És etòloga i terapeuta del comportament caní. També té el màster en Etiologia Clínica per la UAB. Des de fa dos anys, és l’educadora canina a la Protectora d’Animals de Sabadell. La Pilar estima els gossos i els ha dedicat bona part de la seva vida personal i professional. Actualment a la protectora hi ha uns 150 gossos, dels quals uns 92 són potencialment perillosos (GPP). Aquests són els que més incrementen la població de la gossera. “En dues setmanes n’han entrat una vintena”, explica.  Precisament, per aquest problema la seva feina està enfocada sobretot a aquest tipus d’animals. Pons explica que aquests gossos tenen “un perfil físic especial, més fort”. Però insisteix que no hi ha res que demostri que tots aquests animals tinguin el mateix caràcter. “És molt discutible científicament”, afegeix.  

Comportament en família

La primera feina que fa quan entra un gos a la Protectora d’Animals de Sabadell és valorar quin comportament té de cara als altres animals i a les persones. Aleshores li fa una teràpia. “No es comporta igual un mastí que un gos d’atura”, indica.  Pilar Pons insisteix que cal tenir en compte les circumstàncies en què han abandonat el gos: “N’hi ha que l’han tingut sol en un hort, altres en una nau industrial sense companyia humana”. Per tot plegat, l’arribada d’un gos a la Protectora d’Animals de Sabadell “és un xoc per a ell”.  A banda de les tècniques pròpies d’una teràpia que ella domina i coneix molt bé, té una segona fórmula màgica que poques vegades li ha fallat: “La mirada i l’actitud d’aquest gos els primers dies, és el que més mal em fa”. Observar bé aquesta mirada i escoltar el lladruc. “N’hi ha que es queixen, que ploren, entre ells es comuniquen”. Aleshores, funciona el fet de posar-hi coneixement i sentiment a parts iguals.