Com seran les relacions socials i el contacte físic quan dilluns ens tornem a trobar al carrer i als bars? En parlem amb el psicòleg Artur Roman, el sociòleg Vicent Borràs i la tècnica d’Igualtat Georgina Monge
L’obertura del comerç, des de dilluns passat, ha tret la gent al carrer. En massa. Encara serà més intensa a partir del pròxim dilluns, quan s’activa la fase 1. No només estarem més al carrer, sinó que ens podrem relacionar entre nosaltres. Podrem quedar amb la colla per anar al bar. Com deia Celtas Cortos, Nos vemos en los bares.
Encara més, podrem fer trobades familiars o d’amistats dins una casa amb fins a 10 persones. Riiiiing!!! Que el sentiu? És el timbre de casa nostra, que torna a sonar. Uns dies serem convidats a les cases dels altres, uns altres dies serem nosaltres els amfitrions.
Però tornem al moment zero. La Josefina es troba la seva germana al Mercat. Fa dos mesos que no es veuen. I ta-txan! Com actuaran? I és que de poc servirà tot el confinament si una vegada ens tornem a veure, ens petonegem i abracem com esponges. Com seran les relacions socials a partir d’ara?
[caption id="attachment_143554" align="aligncenter" width="630"]
El Passeig, ahir a la tarda / LLUÍS FRANCO[/caption]
El Passeig, ahir a la tarda / LLUÍS FRANCO[/caption]
“Una societat gregària”
“Ens costarà moltíssim canviar”, explica Vicent Borràs Català, del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (UAB), “perquè la tendència habitual és tornar com sempre i oblidar en poc temps el que ha passat”. En aquest cas, vaticina que serem la cultura mediterrània de sempre: “Una societat molt gregària, que li agrada el contacte físic i fer les coses en grup”. Assumeix, però, que temporalment es deixarà de saludar amb petons i encaixades de mans.Besades incòmodes
La desaparició de la salutació amb dos petons, però, destapa un altre prisma: la incomoditat que li produeix a moltes dones rebre petons per part d’homes desconeguts en l’àmbit laboral. La sabadellenca Georgina Monge, tècnica d’Igualtat a l’Ajuntament de Barcelona, creu que els petons tenen els dos vessants: “Per una banda, mostren calidesa i no necessàriament ha de ser dolent. Però per l’altra, com que es fa de forma indiscriminada pel fet de ser dona, es perd la part del consentiment”.
Aprofundint en la càrrega negativa, Monge sosté una situació difusa. “No està escrit com s’ha de fer, hi ha un marge d’arbitrarietat i també hi ha qui es passa els límits, potser agafant del maluc”. Per això, creu que el desconfinament obre una finestra d’oportunitat per repensar com ho fem, sense desdenyar la calidesa que transmeten els petons.
“Ara bé, la xerrada en grup no canviarà”. I és que, sosté el sociòleg Borràs, “es necessitaria un canvi cultural molt fort per tal que ens convertíssim en una cosa diferent”. La seva conclusió és prou pessimista: “Si fóssim una societat capaç de respectar els dos metres de distància i l’ús de la mascareta (sense excepcions), llavors no ens haurien confinat des de l’inici”.
Qui també assenyala aquesta picaresca és Artur Roman, treballadors social i tècnic de l’hospital Parc Taulí. “Les societats nord-europees i les asiàtiques segueixen més les normes que no pas les mediterrànies, on la tendència sempre és a pensar: què puc fer per saltar-me aquesta llei i que no em pillin?”. I afegeix: “Si intentes saltar-te el semàfor sense que et vegin, perquè no anar sen- se mascareta?”. És un factor cultural, diu.
[caption id="attachment_143555" align="aligncenter" width="630"]
El Passeig, ahir a la tarda / LLUÍS FRANCO[/caption]
El Passeig, ahir a la tarda / LLUÍS FRANCO[/caption]
