Sense petó i amb un xoc de colzes: l'atípic primer casament civil després del confinament

La Liliana i el Juan Carlos es van conèixer ben a prop de la sala de govern de l'Ajuntament, on són a punt de casar-se. Qui els ho hauria dit, cinc anys enrere, quan els dos companys d'escola es van retrobar en el bar Musical. Encara era menys previsible que ho haguessin de fer amb mascareta. La seva és la primera cerimònia de casament civil que s'ha celebrat a la ciutat després del confinament. És en petit format, més burocràtic que pompós, una prèvia a la celebració que vindrà més endavant.  L'ha oficiat l'alcaldessa, Marta Farrés, en presència de la germana de la Liliana i el seu marit com a testimonis, els avis i les filles. Però ningú no tenia clar que es pogués celebrar. La pandèmia ha obligat a ajornar una trentena d'aquestes celebracions al consistori. "Pensàvem que no es podria fer", reconeix ella. "Teníem la mosca a darrere l'orella, perquè no sabíem el que passaria. Fa unes setmanes ens van avisar que podien casar-nos", explica ell. [caption id="attachment_146848" align="alignnone" width="1000"] El nuvi firmant els documents per casar-se a l'Ajuntament / G.P[/caption] A dins la sala, ambient distès. Les filles, petites, una mica més nervioses. Farrés s'interessa per la parella de Can Llong i, després, engega els llargs formalismes legals de la cerimònia. La mascareta entorpeix una mica el discurs de l'alcaldessa, que ha de frenar per agafar aire. Els dos "sí, vull", per fi, arriben. Però no hi ha petó! És molt comú organitzar mil·limètricament fins a l'últim detall de les cerimònies, per tenir-ne un record rodó. Però, hi ha res més inoblidable que l'espontaneïtat de la Liliana i el Juan Carlos? Els ja marit i muller es miren fixament als ulls i, sense estar del tot segurs, fan xocar els colzes. Somriuen darrere de la mascareta. Ella, acabada l'atípica cerimònia, en bromejarà: –A casa no ho fem així, eh!