“No va beure mai ni una gota i tenia 480 marques diferents de conyac”

Fabuloso Brandy, Fundador, Espléndido, Carlos III, Cardenal Mendoza o un Armagnac francès. Són només petits exemples. Però, seríem capaços de dir 480 marques diferents de conyac o brandi? Doncs aquest nombre d’ampolles és exactament el que trobem als armaris d’una casa de la ciutat, perfectament col·locades i classificades segons el seu origen. Es podria pensar que el col·leccionista era un gran amant del conyac. Doncs tampoc. De fet, era un abstemi total. “Mai va beure una gota d’alcohol”, expliquen el Jaume i la Carme, fills del protagonista de la història, Jaume Lombarte, qui va morir l’any 2010. Llavors ja havia acumulat les 480 ampolles. De fet, va parar de sumar-ne l’any 2000 per una raó molt simple: no n’hi cabien més als armaris. Tot va començar de casualitat. “A casa teníem tres ampolles de conyac per cuinar o per si venia alguna visita. El pare va entrar a treballar a un banc la dècada dels anys 70 i a les paneres de Nadal dels clients sempre n’hi havia alguna. Com que ningú se les bevia, el número va anar augmentat i ell es va animar a fer la col·lecció. Això sí, amb la condició que fossin de marques diferents”, explica el seu fill Jaume. Familiars i amics també hi van participar portant ampolles dels seus viatges i cada any creixia la família de conyac. La majoria de marques són de l’Estat espanyol, però també en trobem de diversos països com França, Anglaterra, Grècia, Itàlia o Portugal. Entre les 480 ampolles classificades en trobem dues amb origen sabadellenc: Brandy Disco (elaborat per Roig Cañellas) i Coñac Boston (Suc. de Torreguitart). És l’accent local en una col·lecció única. [caption id="attachment_147234" align="aligncenter" width="583"] Dues ampolles d'origen sabadellenc / Ll. Franco[/caption]   Peces úniques Amb la mort de la seva dona, la Rosa –que també li agradava col·leccionar coses com sucres, segells, monedes o retalls històrics de diaris– fa uns mesos, els fills es van plantejar què fer amb la col·lecció de conyac. “Nosaltres no ens la podem quedar i vam decidir fer un inventari, classificar cada marca i tenir de record una foto de cadascuna”, expliquen el Jaume i la Carme. El més probable és que la posin a la venda. Pot interessar a col·leccionistes d’aquesta matèria. Algunes marques fins i tot s’han pogut convertir en peces úniques al món.