Els dinoteris són un grup de proboscidis extints remotament emparentats amb els elefants actuals que es caracteritzen per presentar unes defenses (o "ullals", tot i que, estrictament parlant, són les dents incisives) corbades cap enrere i que, a diferència de les dels elefants, sortien de la mandíbula i no del maxil·lar. Les potes i el coll també eren proporcionalment més llargues que en l'actual elefant africà.
[caption id="attachment_152598" align="aligncenter" width="1000"]
Tres de les vint-i-sis dents fòssils analitzades en l'estudi / CEDIDA[/caption]
Entre els anys 2008 i 2011, i gràcies al control paleontològic dut a terme durant la construcció de la Ronda Oest, es van recuperar prop de 1.200 restes fòssils de vertebrats. Entre elles, es van excavar 26 dents de dinoteri d'entre 9,1 i 9,4 milions d'anys d'antiguitat i que representen l'evidència més antiga de l'espècie Deinotherium proavum a Europa. De les tres espècies que es coneixen al continent, D. proavum és la més gran de totes. Fins avui, la resta més antiga d'aquesta espècie s'havia localitzat a Turquia. La recerca duta a terme per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha estat publicada a la revista Journal of Vertebrate Paleontology.
Els dinoteris es varen originar a l'Àfrica i posteriorment es van distribuir per tot Europa fa uns 17 milions d'anys, poc després de l'arribada d'altres proboscidis més estretament relacionats amb els elefants, com els gomfoteris. A l'Àfrica, l'espècie Deinotherium bozasi va sobreviure fins fa un milió d'anys, arribant a coexistir amb els primers membres del gènere Homo. A Europa, durant el Miocè hi havia cinc espècies de dinoteri pertanyents a dos gèneres diferents: Prodeinotherium i Deinotherium. En diversos jaciments de la conca del Vallès-Penedès s'han recuperat nombrosos fòssils diferents espècies de Deinotherium, amb alguns esquelets parcials. [caption id="attachment_152599" align="aligncenter" width="1000"]
Esquelet parcial de Deinotherium giganteum de la col·lecció de l'ICP provinent del jaciment de Can Roqueta / CEDIDA[/caption]
Les dents dels dinoteris són força diferents de les dels elefants. Les molars tenen dues o tres crestes transversals, semblants a les dels tapirs. De fet, aquesta semblança va fer que Georges Cuvier, naturalista francès considerat com el pare de la paleontologia, s'imaginés que pertanyien a una mena de tapir gegantí. De fet, Deinotherium significa "bèstia terrible". Com en els humans i molts altres mamífers, tenien totes les dents permanents alhora, a diferència dels elefants, en els quals les dents surten per darrere i desplacen la del davant a mesura que es va desgastant.
