La meitat dels parcs infantils, renovats

Les excavadores, tanques i senyalitzacions d’obra han substituït els nens i nenes en el 60% dels jocs infantils de la ciutat. L’Ajuntament de Sabadell, segons el projecte que va propulsar l’anterior equip de govern, ha iniciat la renovació total o parcial de 152 àrees de jocs. Després de mesos d’obres, un de cada dos parcs (52%) ja s’han posat al dia. Les actuacions han estat en diferents línies: a la majoria de parcs i places (138), les obres han suposat una posada al dia. En altres casos (14), la transformació ha estat total. Fins a finals d’any o principis del 2021, no es preveu que els operaris retirin les màquines perquè els nens inaugurin els gronxadors. Les obres s’han realitzat de forma gradual. Primer, s’ha començat pels parcs que s’han de renovar de forma integral. Les actuacions més modestes s’han fet esperar més. El parc de la Roureda era la primera de les obres que donava tret de sortida a aquest pla d’actuació. La transformació de l’espai, visible avui després de la reobertura, ha suposat un salt endavant per als més petits. Així i tot, a alguns veïns no els acaba de fer el pes: “El parc és de sorra i quan corre aire, entra per les finestres”, expressa Mar Ramírez, des de la Roureda. Una crítica que s’afegeix a la pregunta que repeteixen entitats socials, veïnals i comerciants: “Què es farà amb la resta de parcs que el pla no preveu?”.

L’espai públic per transformar

L’Ajuntament ha destinat en el pla específic de renovació de parcs infantils un total d’1,6 milions d’euros, una inversió similar a la destinada per a les obres del polígon de Can Roqueta. Les actuacions als parcs infantils s’han fet esperar, després d’anys de falta de manteniment i inversió. Alguns encara plantegen els mateixos problemes, segons algunes associacions veïnals. Entitats socials d’alguns barris com la Planada, Can Puiggener o Can Rull consideren que no és suficient: “Trobem a faltar més parcs”, expressa Remedios López, secretària de l’associació de veïns d’Espronceda. Els veïns es queixen que el pla s’ha pensat a gran escala, i això ha fet que algunes inversions més petites hagin quedat per fer. El manteniment de places i tasques de jardineria són, per exemple, el pal de paller de les reivindicacions d’espai públic, segons Teresa Coret, del barri de Nostra Llar. Des de Torreguitart, Antonio Recio considera que s’ha fet una “macroinversió” que “arribarà fins on arribi i no fins on calgui arribar”. I afegeixen una nova demanda: “Falten parcs juvenils i entorns segurs”, considera Jordi Canudas (Protegim els vianants). Jaume Puig, arquitecte urbanista, considera que la reforma de parcs ha d’anar acompanyada d’una concepció global de l’espai públic. Segons apunta, cal un estudi “coherent” dels entorns. Per l’expert, les zones d’esbarjo són “essencials” en la configuració de les ciutats, i han de ser “flexibles i accessibles” per a tothom. El tècnic creu que s’ha de prestar més atenció als petits detalls com la vegetació o el mobiliari urbà.