El programa ‘Joc de cartes’, en què TV3 buscava el millor bar de tapes de Sabadell i Terrassa, també revela una batalla soterrada entre dues ciutats. Bàsicament, per l’orgull de ser “millor” que la veïna. Una batalla amb quatre (involuntaris) contrincants: pel cantó de Sabadell, Carles Jiménez, del Choco Choquito, i Katy López, del Gastrobarbes. Mentre que pel cantó terrassenc hi ha Jaume Oller, del local El Porró Petit, i Alfonso Ferrero, del Fora de Carta. Els seus diàlegs evidencien problemes com la desertificació comercial de la Rambla de Terrassa i la manca d’oci nocturn a Sabadell. També punts forts com el parc de Vallparadís i l’ascens del CE Sabadell a 2a Divisió. I enmig, la figura de Marc Ribas, que precisament ha viscut tant a Sabadell com a Terrassa. Analitzem els elements de la batalla soterrada que descobreix Joc de cartes. I fem la boutade de proposar un guanyador simbòlic per a cada joc d’equivalències. Ep! Això també és un joc!
Les dites: Joc de cartes arrencava el seu capítol dedicat a la rivalitat entre Sabadell i Terrassa amb una nova dita. En paraules del cuiner i presentador del programa, Marc Ribas, “Sabadell té segell, Terrassa mola massa”. Venia a afegir-se a així a la llista de refranys entre les dues ciutats com Sabadell mala pell, Terrassa mala raça. Però alerta, que hi ha una versió més estesa, que arriba fins al Baix Llobregat, i que afegeix: a Esparreguera són dimonis i a Olesa mala gent. Guanyador: empat
Cafès artístics antics: De fet, Ribas es presenta assegut a una taula del bar de l’entitat d’Els Amics de les Arts (que d’alguna forma podria equivaler a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell). Certament, el xef no podria seure a la cafeteria de l’Acadèmia de Sabadell, ja que el bar no ha reobert després del confinament (i ja abans tampoc tenia gaire relació amb l’Acadèmia). Si sou per Terrassa, no dubteu a entrar a Els Amics, podreu fer un beure en un entorn de mobles de fusta i parets atapeïdes de quadres. Guanyador: Terrassa
[caption id="attachment_153591" align="aligncenter" width="630"]
i Rosa María Martínez i Carles Jiménez, del Choco Choquito (dreta) / CEDIDA[/caption]
Iconografia esportiva: Una vegada assegut a Els Amics de les Arts, el presentador treu una simbologia molt clara: un estic d’hoquei i una pilota de futbol. La primera fa referència a la pràctica de l’hoquei (que té a la ciutat de Terrassa un feu esportiu). La segona és una picada d’ull a l’ascens del CE Sabadell, que comença avui la lliga a Segona A. De fet, el mateix cap de setmana que el CE Sabadell es jugava el seu ascens de categoria, també ho feia el Terrassa. Tanmateix, l’equip egarenc va perdre davant L’Hospitalet. Com que ja de per se hi havia una categoria de diferència entre sabadellencs i terrassencs (en l’àmbit futbolístic), ara n’hi ha dues: de Tercera a Segona B i de Segona B a Segona A. Guanyador: Sabadell
Les zones verdes: Els quatre hostalers participants de Joc de cartes es van trobar al parc de Vallparadís. El mateix presentador apuntava que n’hi ha que tenen la gosadia de comparar-ho –d’alguna manera– amb el Central Park de Nova York. Té Sabadell algun element similar? Si ho mirem per la llargària i l’ús que la ciutadania hi dona (en forma de passeig i bicicleta), potser podria ser comparat amb el riu Ripoll. Tot i que per la ubicació (dins la ciutat) i l’ús per passejar i anar amb els animals que té Vallparadís, podria ser el parc de Catalunya. Guanyador: Terrassa
Les postres: En arribar al restaurant Fora de Carta, els jugadors s’aturen a llegir els plats de la pissarra exterior. I entre altres, contemplen les postres: Dakar i Cardinal. Es tracta d’un pastís de xocolata i un altre amb nata muntada perfumada amb Kirsch (i servida amb xocolata calenta, als restaurants), respectivament. Si sou per Terrassa, trobareu Dakars a diferents indrets, com al Forn Turull (plaça Vella). Malgrat que a la resta del programa no es mencionen, Sabadell també té postres nostrades. En destaquen les Belgues, que s’elaboren des del 1928. Genescà és la pastisseria autora de la recepta i la va transmetent de generació en generació. Els seus ingredients són la farina, la nata, la mantega i el sucre. Les podeu trobar a La Rambla, 152. Guanyador: empat
[caption id="attachment_153592" align="aligncenter" width="630"]
Fátima Moix i Alfons Borrell, de Fora de Carta / CEDIDA[/caption]
La Rambla: Quan els jugadors arriben al Choco Choquito, se sorprenen per la vitalitat de la Rambla. Inicialment, Marc Ribas demana si el pas de gent és un hàndicap. Immediatament, els dos concursants sabadellencs alaben el flux de gent. “Aquí està viva”, diuen i “és un avantatge”.
De fet, la contraposen a la de la seva ciutat. Està la Rambla de Terrassa morta? Certament, el nombre de comerços és molt i molt superior a Sabadell. La d’Ègara es va fer per a vianants el tram central i per cadascun dels carrils laterals (pujada i baixa) només hi poden circular busos i taxis. Moltes veus acusen aquest fet al declivi de la Rambla terrassenca i la seva desertificació comercial. Guanyador: Sabadell
Carrers per a vianants: Tres dels quatre bars participants es troben a carrers per a vianants del centre de les respectives ciutats. El Gastrobarbes, de Katy López, es troba al carrer de Sant Antoni, mentre que El Porró Petit està a la Palla, i el Fora de Carta, al Camí Fondo. De fet, ambdues ciutats han pilotat processos urbanístics similars, creant illes per a vianants als seus respectius centres. Això ha configurat carrers agradables on instal·lar terrasses. Guanyador: empat
Oci nocturn: Katy López diu clarament i en diverses ocasions que si obren el Gastrobarbes és perquè s’hi veuen abocats després del tancament forçós de la Zona Hermètica. “Hi va haver un Pla urbanístic. Vam haver de buscar com seguir”, contesta a Marc Ribas. Efectivament, López i el seu marit, Ramon Torres, provenen del sector hostaler al sud de la ciutat, on regentaven la discoteca La Sal des de l’any 1991. Era un establiment amb solera, al costat del Bora Bora –un altre clàssic–, que va regnar a la nit sabadellenca durant anys. Abans punxaven discos, ara punxen botifarrons. Guanyador: empat Les obres: “Hi havia obres, quan veníem”, explica Ribas. “Sabadell no l’acaben mai”, li contesta Jaume Oller. És així? Vol dir, realment, que Sabadell sempre està amb les voreres alçades i les màquines picant asfalt? Guanyador: Terrassa [caption id="attachment_153593" align="aligncenter" width="630"]
Els guanyadors d'El Porró / CEDIDA[/caption]
Antecedents: Aquesta és la segona vegada que Joc de cartes grava a Sabadell. La primera ocasió, el 27 d’abril del 2017, el restaurant Al Tanto que va de Canto es va imposar com a millor local gastronòmic de cuina de fusió del Vallès. Aleshores, l’establiment de Carles Ruiz, Tato, es va endur el premi de 5.000 euros. Justament va guanyar davant de tres locals de Terrassa! Guanyador: Sabadell
D’on és Marc Ribas? El presentador s’ha convertit en els darrers 3 anys en una de les cares més conegudes de Tv3. Però a banda de la televisió, realment és cuiner. De fet, fa poc més de 2 anys va obrir el restaurant La Taverna del Ciri, juntament amb el seu amic terrassenc Artur Martínez. Si sou per Terrassa, el trobareu al carrer d’Antoni Torroella (al barri de Ca n’Aurell).
De fet, se’l coneix actualment com a xef terrassenc. Però, d’on és realment Marc Ribas? Va néixer a Girona, on va viure dos anys. Posteriorment, passa fins a 20 anys a Sabadell, fet pel qual molta gent a la ciutat el considera sabadellenc. Després marxa a Terrassa, on resideix actualment, tot i que farà un parèntesi de 5 anys al Brasil. Gironí, sabadellencs, terrassenc? Guanyador: empat
