Sabadell ha recordat aquest dissabte 28 de març a un dels episodis més significatius de la seva història amb una jornada de memòria organitzada per L’Obrera. L’acte ha combinat record històric i reflexió política, posant el focus en la vaga general de febrer de 1976, un moment que va mobilitzar desenes de milers de persones i va situar la ciutat com a referent del moviment obrer en el tram final del franquisme. "Es tracta del moment més significatiu de la història contemporània de Sabadell", ha recalcat l'historiador i organitzador de l'acte de les 18 h Nicolás Fernández.
- Nicolás Fernández
- JUANMA PELÁEZ
Aquella vaga, iniciada el 23 de febrer arran de la repressió policial contra manifestacions educatives, va unir amplis sectors socials i laborals fins a culminar en assemblees massives de milers de persones. Tal com s’ha recordat durant la jornada, va ser una expressió de força col·lectiva que va arribar a qüestionar el control institucional en plena Transició.
La jornada ha tingut dos objectius principals. D’una banda, "rememorar el 50 aniversari d’una vaga que creiem que s’ha de recordar", ha explicat Fernández, reivindicant la necessitat de fer memòria: "És un deure com a sabadellencs i ens n’hem de sentir profundament orgullosos". De l’altra, ha subratllat la voluntat de "portar la universitat a la ciutat" i fer accessible el coneixement acadèmic a tota la ciutadania.
- La xerrada `Sabadell 2026, aprenentatges del nostre passat
- JUANMA PELÁEZ
"La comunitat és la base de l'antifeixisme"
La xerrada política posterior ha girat entorn dels aprenentatges d’aquell episodi històric i la seva vigència avui. Segons Fernández, l’objectiu és extreure’n lliçons útils: "Hem d’aprendre què es va fer bé i tornar a construir fronts antifeixistes clars". En aquest sentit, ha alertat sobre el context actual: "El que està passant a Europa i al món és molt greu" i ha advertit d’un "auge del militarisme" que considera preocupant.
Tot i reconèixer que la situació actual és diferent de la de 1976, Fernández ha insistit en la necessitat de preparació social: "Potser no tenim la mateixa urgència, però ens hem de preparar. I preparar-nos vol dir organitzar-nos". Ha defensat reforçar sindicats i teixit comunitari, ja que "la comunitat és la base de l’antifeixisme".
L’acte ha conclòs amb una crida a recuperar la cohesió social que va fer possible aquella vaga històrica. "Si no estem units, què farem en el futur?", s’ha preguntat Fernández, reivindicant la importància de construir espais col·lectius capaços de respondre als reptes que vindran.
