Les mesures del Govern insten els centres d’educació postobligatòria a reforçar l’activitat en línia, com a mínim fins al 50%. Per la situació epidemiològica, doncs, els cursos de batxillerat i de formació professional es veuen abocats a un model d’educació híbrid, semipresencial.
Els dispositius que Educació havia de distribuir per encarar aquesta situació prevista al juliol, però, no arriben. Molts centres d’educació postobligatòria sabadellencs, en conseqüència, afronten la situació amb falta de recursos i el neguit d’evitar que s’accentuï la bretxa digital. La desigualtat entre aquells alumnes que tenen connectivitat i portàtil i aquells que no.
“No seran 15 dies”, augura el director de l’institut Agustí Serra i Fontanet, Lope López. És per això que corre més pressa perquè arribin recursos digitals: “Estem decidint què farem, hi ha molts factors i estem esperant la dotació d’ordinadors”, afegeix.
Als centres de màxima complexitat el problema és més greu. L’institut Jonqueres, amb un alt nombre de famílies socioeconòmicament vulnerables, expliquen que per afrontar els confinaments de grups han buscat “altres solucions” per als joves que a casa no disposen de connexió ni dispositiu: “Hem hagut de fer versions en paper i les famílies han vingut a buscar els grapats”. Per sort, no és un centre de grans dimensions i la presencialitat no és un gran problema: “El flux de moviment no és gaire alt”.
Encara es va despertar més incertesa quan la portaveu del govern català, Meritxell Budó, va dir que en els centres d’educació postobligatòria només s’hi podria anar a fer pràctiques i exàmens. Poc després, va ser matisada per Educació. “Esperem instruccions”, deien divendres a l’institut Jonqueres, just després del reguitzell d’anuncis contradictoris.
