ARA A PORTADA
Mor als 100 anys la sabadellenca Maria Salvo, lluitadora antifranquista
Tot i ser condemnada a 30 anys de presó per la seva lluita contra la dictadura, mai no abandonà els moviments alliberadors
- Cinc accidents entre cotxes i motocicletes en un dia, un dels quals amb desenllaç mortal
Publicat el
17 de novembre de 2020 a
les 14:00
Actualitzat el
17 de novembre de 2020 a les
14:32
L'Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme ha informat de la mort de la seva expresidenta, Maria Salvo Iborra, que va fer 100 anys el maig passat. Nascuda el 1920 a Sabadell, Salvo militava a la UGT en esclatar la Guerra Civil, però després va ingressar a les joventuts del PSUC. Acabada la guerra, es va haver d'exiliar, però va acabar passant diversos anys empresonada a Espanya.
El febrer del 1946 va ser condemnada a 30 anys de presó, gran part dels quals els va passar a la presó de Segòvia. Ja en democràcia va fundar l'associació Dones del 36 i va rebre diversos reconeixements per la seva lluita contra la dictadura.
Quan tenia set anys, Salvo es traslladà amb la família a les Corts, i amb tretze ja treballava de portera a l'edifici on vivien. El 1935 va començar a freqüentar els centres culturals d'ERC, però, influïda per la xicota del seu germà gran, va ingressar finalment a les joventuts del PSUC. En esclatar la Guerra Civil espanyola era militant de la UGT i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat CNT i UGT. El 1938 va ser nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les JSUC. El 29 de gener del 1939 va sortir cap a l'exili, però va ser empresonada als camps de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d'on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.
El 1941 va ser arrestada a Madrid per activitats clandestines i empresonada a Les Corts, on a causa de les tortures que va patir no va poder ser mare. El 1943 va ser traslladada a la presó de Predicadores (Saragossa) i després a la presó de dones de Ventas. El febrer de 1946 va ser condemnada a 30 anys de presó, bona part dels quals els va passar a la presó de Segòvia.
De nou al carrer el 1957, va ser desterrada a Santander, però va tornar clandestinament a Barcelona, on va militar al PSUC i també al moviment feminista. Un cop recuperada la democràcia, va ser presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i fundadora el 1997 de l'Associació Les Dones del 36.
L’any 2003 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona, el 2004 va ser anomenada Doctora Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Barcelona i el 2005 la Generalitat va atorgar-li la Creu de Sant Jordi.
Notícies recomenades
-
Sabadell
La Clínica Raquel Campos obre portes a Sabadell amb una aposta pionera per la ginecologia regenerativa
-
Sabadell
Joan Carles Torres i Gemma Montero assumeixen la coordinació de Sabadell En Comú Podem amb la mirada posada en el 2027
-
Sabadell
Entitats de la Creu Alta reclamen diàleg al Govern
-
Sabadell
89 dies fent vida a un pàrquing: “Cobro 1.400 euros i no trobo pis”
-
Sabadell
Més de 4.800 llars sabadellenques van haver de recórrer al bo social de la llum el 2025
-
Sabadell
Les fórmules dels estudiants de Sabadell per aprendre's el temari i "no morir" en època d'exàmens: "Gravo un àudio i el vaig escoltant"