La salut mental de joves i gent gran, el més preocupant per la crisi del coronavirus al Vallès

Les persones joves i la gent gran són els col·lectius que es comencen a recalcar com a més afectats per la crisi de la COVID-19 al Vallès Occidental. Ho corrobora l'estudi “Impacte de la crisi de la COVID-19 sobre la població del Vallès Occidental” elaborat pel Consell Comarcal del Vallès Occidental (CCVO) i presentat de forma telemàtica aquest dimecres 10 de març. L'anàlisi, fet amb dades principalment obtingudes de fonts oficials com l’Idescat, l’INE o l’Observatori del Treball, vol servir per donar les primeres xifres d'afectacions en l'àmbit global a la comarca i s'ha fet "amb la voluntat de poder aportar coneixement i poder formular i proposar noves mesures d’intervenció social perquè siguin assumides per les diferents administracions", ha dit el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental (CCVO), Ignasi Giménez. Segons ha destacat Giménez, el document no significa una regulació específica, però ha de servir com a full de ruta perquè especialment els municipis emprenguin les mesures que considerin adients per pal·liar els pitjors efectes de la crisi social derivada de les conseqüències de les restriccions pel virus a la comarca del Vallès Occidental. La situació ha implicat "un impacte sanitari que ha portat novament a una crisi econòmica, i això tindrà un impacte en la nostra societat molt important", ha dit el president de l'organisme comarcal. Unes conseqüències que, especialment han afectat les persones amb risc d'exclusió social, famílies monoparentals i amb problemes econòmics, dones, persones immigrants i persones sense llar. Ara bé, les restriccions han incidit amb especial virulència en la gent gran, així com de forma molt marcada en els joves, que comencen a mostrar problemes en les pautes d'alimentació i addiccions al joc i l'ús de dispositius electrònics. Especialment, preocupa l'augment dels problemes en la salut mental dels vallesans i vallesanes. Segons explicaven des del CCVO, l'afectació per la soledat de col·lectius com la gent gran és especialment preocupant, ja que "ha viscut molt sola aquest confinament", i 1 de cada 4 defuncions es van produir a les residències de gent gran. "Ens preocupa també el col·lectiu de la gent jove, que ha patit un aïllament durant molt de temps", ha afegit Giménez. Això, sumat a la situació de precarietat i les restriccions de la població en general ha tingut conseqüències nefastes per l'estat emocional de gran part de la població, i "els professionals sanitaris ja ens indiquen que la quarta onada pot ser l'onada de la salut mental", ha avisat el president del Consell Comarcal.   [caption id="attachment_175493" align="aligncenter" width="700"] Dades d'afectació de la crisi de la COVID-19 als col·lectius vulnerables | CCVO[/caption]   D'altra banda, les dades d'afectació social recollides per l'estudi mostren un empitjorament molt notable de les persones que depenen econòmicament d'ajuda per subsistir, i es posa com a exemple que Creu Roja va atendre fins a 14.842 persones a la comarca només entre març i setembre del 2020, el que suposa un increment d’un 143% respecte a l’any 2019. També es van atorgar un 10% més de beques menjador, es van formular un 11% més d'expedients d'ajuda al pagament del lloguer i un 61% més de consultes a l'Oficina Comarcal d'Habitatge, així com es va veure un agreujament clar de la violència masclista, amb 1.480 denúncies per violència masclista fins al setembre (un 7,6% més que el 2019) i el doble de trucades a la línia de trucades d'atenció contra la violència masclista.

L'economia torna a empènyer els joves

En el plànol purament econòmic, l'estudi deixa clar que "el deteriorament del mercat laboral s’està traduint en un augment de la pobresa", explicava Giménez. La caiguda de l'economia ha fet que els col·lectius més vulnerables hagin sigut també els que més han patit la pèrdua de feina i es trobin en una situació molt precària. En dades, les restriccions per frenar els contagis del virus han significat la pèrdua de 9.800 llocs de treball i el tancament de 2.000 empreses a tota la comarca. També destaca la pèrdua de poder adquisitiu i de l'accés a l'habitatge de persones immigrants i sense llar. Una afectació que, de nou, colpeja el col·lectiu de persones joves amb molta brutalitat i dificulta encara més les seves possibilitats d'emancipació, ja que "plou sobre mullat" pel que fa a la independència econòmica d'aquest col·lectiu: "hi ha una generació de joves que ha patit de ple dues crisis en el moment en què s’incorporaven al mercat laboral; és imprescindible que aquesta gent jove que té dificultats per poder-se emancipar sigui un dels col·lectius a on ens centrem des de les diferents administracions" ha apuntat el president de l'organisme comarcal. Durant la presentació dels resultats de l'estudi també s'ha parlat sobre la dificultat perquè es faci efectiu l'accés a l'Ingrés Mínim Vital, aprovat l'any passat pel govern de l'Estat. Així, "hi ha un decalatge entre les persones que han de cobrar l’Ingrés Mínim Vital i les que finalment les cobren" i Giménez ha lamentat que no s'han cobert ni de bon tros les expectatives. Entre altres, s'apuntava que probablement part del problema ha vingut de la dificultat d'accés a aquestes ajudes, que ha variat a causa d'una presencialitat molt inferior en els tràmits i la bretxa digital. Alhora, des del Consell Comarcal han indicat que cal tenir en compte l'enorme variabilitat econòmica i social entre els municipis del Vallès: "tenim el municipi amb la renda per càpita més alta de tota Catalunya i el de la renda per càpita més baixa de tot Catalunya", ha explicat Giménez. Especialment, finalitzava, "la situació de pobresa a municipis que ja la patien s’ha agreujat".