[Per Marta Ordóñez i Albert Acín]
“Sabadell és una ciutat atractiva. Ho té tot: és un nucli urbà amb serveis, està menys densificada que Barcelona i té un rodal captivador”. Per a
Joan Garcia, investigador del
Centre d’Estudis Demogràfics (CED), el creixement demogràfic de la ciutat no és cap sorpresa.
El poder d’atracció de persones d’arreu de Catalunya –especialment de l’àrea de Barcelona– s’ha consolidat en qüestió de vint anys: si en el transcurs de l’any 1999 van arribar 2.805 persones a la ciutat, dues dècades després ja era més del doble.
6.249 persones, segons l’
Idescat. Una cinquena part (20,7%) provenien de Barcelona ciutat.
Què busquen?
Grans nuclis urbans menys poblats que la capital catalana, propers a entorns naturals però ben comunicats i amb serveis. Segons els experts, aquest fenomen s’explica per un canvi de concepció dels espais i les ciutats.
Josep Marin, gerent d’
Expofinques Exes Sabadell Centre sosté que la clientela prioritza les ciutats descentralitzades i més tranquil·les, però amb bones connexions i serveis. “Sabadell compleix amb tots els requisits”, afirma.
També la diferència de preus és un estimulant: l’estalvi pot ser de cent mil euros en un habitatge de tres habitacions i dos banys respecte a Barcelona, segons dades d’Exes Sabadell Centre. Més metres quadrats al mateix preu. El gerent del consultor immobiliari
Zion Gest,
Tomás Algaba, preveu que sigui un creixement sostingut en el temps: “Té molt sentit que Sabadell sigui una ciutat receptora. Pels seus serveis, una xarxa industrial consolidada i nuclis empresarials als entorns”.
Aquest fenomen no és nou, però s’ha intensificat amb la pandèmia. Les immobiliàries de la ciutat ho han notat: el que fa uns anys era residual, ara s’ha convertit en tendència. Més del 40% dels clients que acudeixen a Exes Sabadell Centre provenen de Barcelona i
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En el cas de Zion Gest, 1 de cada 10 clients és barceloní. L’any 2019, aquests casos eren anecdòtics. I el 2021, els experts preveuen que es consolidi.
Hi incideixen altres factors com el perllongament dels FGC i l’arribada del teletreball. L’investigador del CED assumeix que el treball a distància ha impulsat la descentralització de la capital catalana: “Permet no haver de concentrar-se a la mateixa ciutat”, sosté Garcia. Hi coincideix
Josep Marín, que assegura que pels seus clients és un motiu més per fer el salt. També les bones connexions amb Barcelona i el seu entorn. El perllongament dels FGC del 2016 ha estat un punt a favor de Sabadell, segons Joan Garcia.
“Amb la construcció de l’estació de Rodalies prevista a Can Llong-Castellarnau, els barris seran un pol d’atracció pels nous sabadellencs”, exposa l’investigador.
Can Gambús, nova obra
On van a viure la majoria de nouvinguts? Els
barris del Centre i del
Sud són els més captadors: s’hi van desplaçar quasi la meitat (44,8%) de nous sabadellencs. L’any 2019, 2.901 i 2.143 persones van anar a viure als districtes 1 i 6, respectivament. També destaca el districte 5, amb 1.085 nouvinguts, per la seva capacitat de creixement. La majoria del sòl pendent d’urbanitzar se situa allà, a
Can Gambús i
Can Llong.
Encara que no ho sembli a vista d’ocell, Sabadell encara té marge per construir un 11% d’habitatges més. Per la compra de segona mà, els barris preferits són
Creu Alta,
Covadonga,
Centre i l’
Eixample, segons l’anàlisi de la immobiliària. Per l’obra nova, les zones més buscades pels nouvinguts són Can Gambús, Can Llong i Castellarnau. Un clar exemple és la nova promoció que s’està edificant a les portes de Capella de Can Gambús: el 75% dels compradors són provinents de Barcelona, Sant Cugat i Sant Quirze.
El 91%, de la província
La majoria provenen de la província de Barcelona. En el 2019,
5.670 persones de la demarcació van venir a viure a Sabadell. És el
91% de la captació demogràfica de l’any. Més en concret, els nous sabadellencs provenen de municipis situats a la vora (2.672 del Vallès Occidental) i de Barcelona i els seus voltants (Barcelonès: 1.862 nouvinguts). De fet, per municipis, l’èxode a Sabadell està liderat pels
barcelonins. Van arribar 1.299 només durant l’any 2019.
Després de Barcelona, les procedències més comunes són les veïnes Terrassa (566 persones), Barberà (442) i Sant Quirze del Vallès (285). En aquest sentit, Sabadell es consolida com a capital i té un
saldo demogràfic positiu –és a dir, capta més gent de la que marxa– respecte a tots els municipis del Vallès excepte casos comptats. El més destacable:
Castellar del Vallès. El 2019, mentre 267 castellarencs venien a viure a Sabadell, 386 sabadellencs es van desplaçar al municipi veí.
Com ha de créixer la ciutat?
Si el saldo d’entrades i sortides manté un creixement exponencial, Sabadell està abocada al
creixement natural. L’arquitecte urbanista
Jaume Puig avança que la ciutat té bosses importants per créixer com ara els barris Can Gambús o Can Llong, però sosté que “la ciutat no ha arribat al seu màxim d’edificabilitat” i afirma que té “molt potencial” a barris com Gràcia, Creu Alta o l’Eixample.
L’expert aposta per extreure la màxima capacitat del
sòl urbanitzable de la ciutat i respectar els entorns naturals: “És el que fa atractiva la nostra ciutat”, remarca Puig. Sigui com sigui, la ciutat té capacitat per absorbir la nova demanda.
