El fil que connecta aquestes tres històries és la iniciativa
Transfamílies, impulsada per l’entitat
Ca l’Enredus i
ActuaVallès. Una connexió presencial (en forma de trobades) o digital (en un grup de WhatsApp), mitjançant els familiars de persones trans* que intercanvien experiències i es donen suport mutu. La
Sheila és una d’aquestes mares. La seva filla, la
Gio, té 5 anys. Fa prop d’un any, un dilluns a les 8 del matí, es va acostar a la seva mare per fer-li una pregunta: “Mama, a mi qui m’ha fet? Perquè el meu cap i el meu cos no es corresponen”.
Els mesos previs, la
Gio havia deixat de somriure i mostrava ulleres. “No dormia, això ja ho sabíem”, diu la
Sheila. Fins que la pregunta va desencadenar l’assumpció de la situació. I la resolució, molt en part gràcies a l’equip docent de l’
escola de Can Llong. “També vaig escriure un missatge a les
mamis de l’escola i a classe els van explicar la situació amb un conte d’un os i un corbatí”, explica la Sheila. “Tot superbé”.
[caption id="attachment_189622" align="aligncenter" width="700"]
La Gio ha patit algunes discriminacions al carrer / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
Una altra cosa és la
família. “El pare –del qual estic separada– no li deixa ser nena. I l’
avi patern li diu que es posi calçotets, que els nens no tenen “
xoxete” per portar calcetes. Ni tampoc volen que porti els cabells llargs, quan tots ells el porten llarg”. La Sheila, però, assegura que no permetrà que la Gio sigui infeliç. “El problema és que està prenent una doble identitat, ja que amb qui no l’accepta, es comporta més aviat com un nen”, diu la Sheila.
També han patit
discriminacions al
carrer. “Et pots creure que estàvem en un restaurant i quatre adults li van dir que a veure què tenia allà baix, quan la van veure anar al lavabo”, diu la Sheila. S’hi va enfrontar, enfurismada. “Però de què hòsties li esteu demanant a la meva nena pel seu sexe!”, els va cridar.
El Dani i la Lia
Les
famílies. Aquell amor incondicional i infinit. També el de la
Lia pel seu fill
Dani, de 13 anys. “Soc un noi trans*. Me’n vaig adonar a meitat de sisè, una mica abans que esclatés la pandèmia, gràcies a uns vídeos de Youtube”, explica el Dani. “Primer vaig estar en xoc. Però sabia que era això, m’hi identificava totalment”, afegeix. Els ho va explicar a la colla d’amics d’una acadèmia de dibuix. Després a la seva mare. “Ens ho va dir el setembre de l’any passat, just una setmana abans que comencés l’institut”, diu la Lia.
[caption id="attachment_189620" align="aligncenter" width="700"]
La Lia és la mare del Dani, un noi trans / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
“La meva resposta inicial va ser del tot resolutiva: ostres, doncs hem de parlar amb l’escola, per començar el curs amb els tràmits adequats”. Novament, l’escola
chapeau. L’
escola Miquel Martí i Pol. Amb xerrades als estudiants i atenció per evitar possible assetjament. També van fer una comunicació a la metgessa de capçalera. “I immediatament ho va tenir en compte: afortunadament, la gent està formada i hem rebut un tracte correcte i inclusiu”, diu la Lia.
A l’escola tot va bé, tot i que el Dani i un altre noi es tenen “un odi mutu” i encara li parla en
femení. També ha tingut una baralla amb un cosí seu, que no accepta el canvi. Fa vuit mesos que no es parlen. “Fa un mes li vaig enviar un missatge dient-li que si volia que tornéssim a parlar, havia de canviar la seva forma de pensar”, explica el Dani. No ha tingut cap resposta. “Anímicament, sempre afecten aquestes coses, et quedes una mica aixafat. Però se’m passa ràpid”.
El Dani també es mou amb altres amics de
Ca l’Enredus, com el
Daniel, tres anys més gran que ell. La fraternitat i la complicitat també es dona en el grup de joves de l’entitat. I la Lia, en el grup de mares i pares, també se sent molt acompanyada. “El grup de WhatsApp ens serveix per donar-nos ànims en un moment donat, per descomptat”, explica. “Però també per a coses molt pràctiques. Per exemple, ara que és estiu i hi haurà platges i piscines, doncs com gestionaran el tema dels banyadors”, afegeix.
La Clara i la Maria Antònia
“Aquí tothom transita. La persona, és clar, però també les famílies”, explica la
Maria Antònia. “Jo soc mare i dona d’una persona trans”, exemplifica. I és que la seva parella va transitar cap a la dona que és. “Jo estava una mica desorientada. Però la meva parella no volia fer el trànsit, perquè pensava que llavors em perdria. Tanmateix, jo veia que hi anava de cap”, explica la Maria Antònia. Van fer una separació provisional, per pair el tema. Però van tornar. “S’ha girat com un mitjó. Està molt més parladora. Estem tan bé, ara”, diu la Maria Antònia.
[caption id="attachment_189713" align="aligncenter" width="466"]
La Maria Antònia i la Clara, a casa seva / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
“Només hi ha una cosa que encara no fem, que és anar agafades de la mà pel carrer”, revela. “Això encara ens costa”, diu, tot i que abans del
trànsit sí que ho feien. Ara són una parella activa a Ca l’Enredus. I la
Clara ha esdevingut icona de la lluita
trans, com es veia a la preciosa fotografia de la
marxa de l’Orgull de diumenge passat, publicada pel
DS. I tot i que no va entrar al Parlament a les eleccions del 14 de febrer, és possible que aconsegueixi l’acta de diputada al llarg de la legislatura (si salten noms de la llista d’ERC).
