Tres històries d’autonomia i superació a la Trobada d’Autogestors 2025

Amb la celebració de la catorzena edició de la Trobada de Persones Autogestores (organitzada per Down Catalunya), Sabadell s'ha convertit en el punt de trobada de persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. L’esdeveniment, que enguany ha tingut com a tema central l’accés a l’habitatge, ha estat un espai de debat, reflexió i aprenentatge compartit. Els i les autogestores han pogut expressar les seves opinions, compartir experiències i reivindicar el seu paper actiu a la societat.
En el marc d'aquesta iniciativa hem parlat amb tres d’ells (en Guillem, la Maria i la Laia), tres mostres d'esforç diari, independència i compromís per construir una vida autònoma i feliç.

Guillem Gràcia, autogestor a Lleida: "El més important és parlar i arribar a acords entre tots"

En Guillem Gràcia té trenta-un anys i viu a Lleida. Ell treballa com a cuiner en un menjador escolar i com a monitor. "M’agrada molt el meu treball, sobretot cuinar i preparar el menjar pels nens", comenta entusiasmat. Va estudiar Hostaleria durant dos anys per millorar les seves habilitats i fer la seva feina “el millor possible”. La seva trajectòria laboral és àmplia: "També he treballat en restaurants i altres llocs de cuina, i sempre donant el màxim", afegeix.

Durant la Trobada d’Autogestors, en Guillem ha compartit la seva experiència sobre el dia a dia d’autogestionar-se. "El més important durant la trobada és parlar en debats tots junts i prendre decisions amb el grup", destaca.
Per ell, la clau per viure de manera autònoma és la comunicació: "Hem de parlar entre tots i arribar a acords sempre, si no, les coses no funcionen".

Maria Cantalapiedra, Fundació Astrid de Girona: "Ens ho gestionem tot nosaltres i som molt bons amics"

La Maria Cantalapiedra, de trenta-tres anys, treballa com a dependenta en una botiga de roba a Girona. L'apassiona el seu ofici: “M'agrada molt anar cada dia a treballar, gaudeixo a la botiga i m'ho passo molt bé amb els meus companys", remarca somrient.

Durant la Trobada, la Maria ha participat en els debats sobre habitatge, un tema que ella troba essencial. "Vull que es preparin més propostes d’habitatge per a persones com nosaltres, que ho necessitem", reivindica.
Actualment viu amb dos companys, l’Albert i en Carlos, en una residència d’estudiants a Girona, on es gestionen de forma autònoma: "Cuinem, rentem… Som tots molt amics i fem un bon equip per ajudar-nos entre nosaltres i viure dia a dia sols".

A la botiga, la Maria assumeix les mateixes tasques que qualsevol altre treballador: "Trec roba del magatzem, ordeno i col·loco la roba, i ajudo els clients cada dia". 

Laia Piqué Payàs, Associació Andi Sabadell: "El treball és essencial per viure bé"

Amb quaranta-tres anys, la Laia Piqué Payàs forma part de l’Associació Andi Sabadell i treballa com a recepcionista a la Companyia d’Aigües de Sabadell.
"El meu dia a dia és de 9 a 13, faig mitja jornada i després vaig a l’apartament, on haig de fer les feines de casa", explica. Durant anys ha viscut sola, tot i que actualment comparteix pis amb un company, en Xavi: "Abans ho feia tot jo sola, però ara ens hem repartit el treball. El Xavi i jo distribuïm totes les tasques per tenir-ho tot preparat".

La Laia ajuda el seu company a fer-se més autònom, ja que ell fa poc temps que viu de manera independent. També destaca el suport de l’associació Andi Sabadell, que els dona un cop de mà "en aquelles coses que més necessitem, com arribar als armaris alts o col·locar cortines".

Compromesa amb els temes que han tractat durant la Trobada, la Laia conclou: "El dret a un treball és essencial per viure bé i per sentir-te part de la societat, ens hem de continuar reivindicant".