La modificació del pla general sobre l'àmbit del riu Ripoll (MPG-132) continua la tramitació administrativa. El ple de desembre va verificar la incorporació d'esmenes fetes per la Comissió Territorial d'Urbanisme de l'Arc Metropolità de Barcelona (CTUAMB), que depèn de la Generalitat. El tràmit torna ara a la teulada de la Comissió i el que pot passar a continuació pot ser: d'una banda, que la CTUAMB plantegi noves prescripcions, per exemple, per risc d'inundabilitat o, d'altra banda, que aprovi definitivament la MPG-132 i es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
De totes formes, que s'aprovés definitivament no volria dir que es pogués aplicar l'endemà, tal com recorda la Plataforma en Defensa del Riu Ripoll, que ha comunicat que, si això passa, denunciarà aquesta modificació al tribunal contenciós administratiu per intentar evitar que es facin els canvis d'usos i es promogui que, en comptes d'això, s'aposti per impulsar un pla de renaturalització del riu.
El tinent d'alcaldessa Adrián Hernández va defensar que la modificació del pla general ha de permetre que hi hagi nova activitat en aquesta zona. “El 90% d’hectàrees del Ripoll són zona verda protegida, i ho continuarà sent. Només el 9% de terreny del parc fluvial del Ripoll és industrial o terciari”, i és aquí on es podran implementar les noves empreses.
Des de l'oposició Sabadell En Comú Podem, ERC i la Crida van reclamar al Govern municipal que esperi a tenir el nou estudi d'inundabilitat de Catalunya que està preparant la Generalitat a tirar endavant els nous usos del Ripoll. Tot i això, l'aprovació del punt al ple es va dur a terme per la majoria de vots de l'executiu del PSC i el PP. Junts, ara a l'oposició però que fins ara havia defensat la proposta, va abstenir-se. Sabadell En Comú Podem, ERC i Crida hi van votar en contra.
Hernández va subratllar que les novetats tenen a veure amb "facilitar l’arribada de noves activitats per intentar revertir el procés d’abandonament i deteriorament dels edificis existents", alguns d'ells protegits. I va remarcar la voluntat de continuar preservant el patrimoni, aconseguint que les "debilitats" que ara té la zona del riu Ripoll com el vandalisme, la falta d'usos i "el patrimoni que cau de manera escandalosa" tornin a tenir utilitat.
Per aconseguir-ho, la modificació del pla general s'ha fet per revisar normativa i clarificar-la. S'han eliminat figures com els polígons d’actuació o l'obligatorietat de l’estudi de detall per dur a terme un projecte i s'han ampliat alguns usos, ja que s'han incorporat els usos educatiu, associacitu, cultural, recreatiu diürn i sanitari-assistencial sense allotjament. Això es pot traduir, per exemple, en restaurants, espais culturals i zones esportives, per exemple.
Des de l'oposició, el regidor de la Crida Guillem Fuster va reclamar al Govern que "esperem els informes [d'inundabilitat] de la Generalitat i el ministeri", i també va argumentar que al Ripoll "no necessitem zones d'oci diürn sinó que sigui el mateix d'ara". En aquesta línia també es va pronunciar el portaveu dels comuns, Joan Mena, que subratlla que "faríem una altra cosa, però el mínim que demanem és que esperin els resultats de l’estudi de Territori sobre els nous entorns d’inundabilitat de Catalunya”. El regidor Santi Valls, d'ERC, també va assenyalar que caldria esperar els nous informes tenint en compte que la possibilitat de tenir inundacions "anirà a més". Valls també va remarcar "la necessitat d'intentar recuperar el màxim de sòl per naturalitzar aquest espai", cosa que va admetre que xoca, històricament, amb els drets dels propietaris de finques..
Per la seva part, el portaveu de Junts, Lluís Matas, fins ara al Govern com a responsable del Ripoll, va defensar "l'objectiu d’atraure empreses i llocs de treball de qualitat, amb empreses netes, modernes i de coneixement". "No es tracta de fer grans equipaments comercials o industrials sinó d'evitar la degradació que cada any va a més i a pitjor", tal com va afegir.
Tres noves rotondes
La modificació del pla general també preveu alguns canvis en la mobilitat, com la construcció de tres rotondes per millorar la gestió del trànsit, segons el consistori. Seran a la cruïlla de la carretera de Caldes - camí Ca la Daniela i al camí de Torre-romeu - camí de Can Quadras i, més endavant, al trencall amb la ronda de l'Ebre. A banda, s'està invertint un milió d'euros en la millora dels camins.
