Àngel Miño: “Tenim els boscos molt joves i pateixen risc d’incendi”

[Per Sergi Estapé] Davant dels incendis dels últims dies com es reacciona des dels Parcs? Tenim un protocol establert perquè això no és nou, es produeix cada any. Hi ha un perill d’incendi forestal allà on hi ha boscos i, per tant, estem habituats a què això sigui així. Hi ha tot un sistema de vigilància i de prevenció d’incendis que s’inicia el mes de juny i que finalitza el mes de setembre, i hi ha uns protocols que s’han de complir. Això amb quant personal? Hi ha cinc unitats de vigilància més dos guaites. Aquest és el sistema que es posa en marxa cada any a l’estiu i, a part, tenim el propi del parc, que són deu persones a l’equip de guarderia i sis a l’equip de manteniment, que en els períodes de més risc d’incendi, dediquen les seves tasques a vigilància, també. Durant l’any es treballa per estar preparats per l’estiu quant a prevenció. Tot el que fa a les infraestructures de prevenció d’incendi, com el bon estat de les pistes o dels camins, que hi hagi una bona comunicació, que hi hagi els punts de guaita preparats, que les basses de prevenció d’incendis estiguin en perfecte estat, tot això es desenvolupa al llarg de l’any. Amb el confinament i les restriccions hi ha hagut menys risc a causa de la intervenció humana? No hi ha hagut menys visites, n’hi ha hagut més. De seguida que es va obrir, la freqüència de visitants ha augmentat. S’han donat casos, en tota la zona de l’Obac, per exemple, que era poc visitada i durant aquest darrer últim any, tots els aparcaments de la zona han estat plens. Per quins motius? L’efecte de les xarxes socials, respecte a llocs poc coneguts, els ha posat a l’abast de tothom. Hem tingut molta més gent, però el risc no passa perquè les persones creïn problemes. Són gent conscienciada amb la muntanya, que no tenen conductes perilloses. Els problemes venen de maquinària de treball o de vehicles vells, que poden tenir males combustions. Ha pujat molt el percentatge de visitants al Parc? En percentatges no ho tenim comptat. Està mesurat en els punts calents. Al cim de la Mola. Tenim dades relatives i podem parlar d’augments. A la Mola, en els últims deu anys hi ha un deu per cent anual d’augment i estem al voltant de 180 o 190 mil persones en el darrer any. Hi pot haver intencionalitat. Sí, però gairebé tots són atribuïbles a negligències humanes. Però no els atribuïm a les persones que van a visitar el Parc. Que no plogui no ajuda. Amb això ens hi trobarem sempre, tenim un clima amb el qual hem de conviure i el bosc que tenim s’ha desenvolupat moltíssim i són boscos molt joves i en plena successió ecològica, que no estan estabilitzats i pateixen aquests riscos d’incendis. Mentre tinguem boscos, tindrem risc d’incendi forestal. Només no tenen risc on no hi ha boscos. No tenen pensat establir cap mena de control? Estem iniciant un debat i un procés participatiu per reflexionar sobre aquest tema. Per exemple, l’accés al cim de la Mola s’ha deteriorat molt i amb inversions anuals de 50.000 euros no atrapem el manteniment i el bon ús d’aquests camins, ni el seu desgast o la seva erosió. Hem d’encetar un debat social en el qual siguem capaços de racionalitzar-ho i si s’han de fer regulacions i quin tipus de regulacions, i si s’han de fer intervencions més dures en els camins. Si es fa unilateralment des de l’administració, tindria una contesta més dura, però si es fa a través d’un procés participatiu, pot ser més entenedor.