Un estudi mostra l'impacte negatiu de la manca d'espais verds en les habilitats verbals dels nens

Una investigació coordinada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) conclou que viure en entorns urbans amb gran densitat de carrers i connectivitat durant l'embaràs es relaciona amb unes pitjors habilitats en el llenguatge dels infants. Per contra, una major presència d'espais verds a menys de 300 metres del domicili de la persona embarassada, s'associa amb unes capacitats verbals superiors. "Fins on sabem, aquest és el primer estudi que mostra l'impacte negatiu d'alguns factors de l'entorn construït en les habilitats verbals dels nens i nenes", explica la primera autora de l'estudi i investigador de l'ISGlobal, Anne-Claire Binter. Alhora, la recerca també incideix en l'efecte negatiu de la contaminació en la motricitat. L'estudi analitza 13 exposicions urbanes en la funció cognitiva i motora de prop de 5.500 nens i nenes de set ciutats europees. De Catalunya, la ciutat escollida va ser Sabadell, que es va unir a Guipúscoa, València, Poitiers (França), Nancy (França), Iràklio (Grècia) i Bradford (Regne Unit). La investigació va tenir en compte l'exposició urbana durant l'embaràs i fins als tres anys. Després, les proves als nens es van fer entre els quatre i cinc anys. Copsaven matèria de funció cognitiva, des del llenguatge a habilitats no verbals, i de motricitat, tant moviments complexos com motricitat fina.

L'embaràs, susceptible a la contaminació de partícules fines

Si fins ara diversos projectes havien resolt que la contaminació atmosfèrica podia influir en el neurodesenvolupament en la infància, aquest nou treball es presenta com a pioner a l'hora d'avaluar l'impacte de múltiples grups d'exposicions de forma simultània. "És a dir, sota un enfocament d'exposoma a l'edat primerenca", resumeix l'ISGlobal en un comunicat. Més enllà de l'efecte negatiu de la densitat d'interseccions de carrers en ciutat pel que fa a les capacitats verbals dels infants, l'estudi també subratlla l'impacte directe de la contaminació. Així, s'apunta que una exposició elevada a partícules fines durant l'embaràs mostrava relació amb pitjors puntuacions dels nens i nenes en les proves de motricitat fina. "Durant l'embaràs, la placenta i la barrera hematoencefàlica, que protegeix el cervell i la medul·la espinal, segueixen sent sistemes de defensa immadurs i només atorguen protecció parcial al fetus contra els contaminants ambientals”, argumenta Binter.

L'estudi vol més planificació urbana

Els resultats de la recerca, publicats a la revista 'Environment International', es basen en l'observació de diversos factors de la ciutat, com la densitat d'edificis, la proximitat del transport públic o els serveis disponibles, així com els espais naturals o la contaminació en diòxid de nitrogen (NO2) i partícules fines (PM2,5). “Més enllà dels espais verds urbans, que la seva importància per a la salut ja ha estat demostrada en treballs anteriors, ara les nostres troballes assenyalen que cal considerar altres característiques urbanes quan s'estudien les exposicions ambientals que poden afectar la funció cognitiva dels nens i nenes”, suggereix Mònica Guxens com a coordinadora de l'estudi. En aquest sentit, la investigadora resol que amb aquesta recerca s'evidencia que “la salut de la població, especialment la dels col·lectius més vulnerables com la infància, ha de ser la base de la planificació urbana".