El poble gitano i la seva llengua, el romaní, han patit persecucions al llarg de molts anys a l’Estat i a diverses zones d’Europa. Així ho assegura el catedràtic de Lingüística Europea de la Universitat de Barcelona Ignasi-Xavier Adiego al D.S. “A mitjans del segle XVIII, per exemple, a Espanya va tenir lloc la Gran Batuda, una operació dirigida des de l’Estat en què l’objectiu era el genocidi del poble gitano. Per sort, no va tenir efectes duradors, però l’intent hi va ser. Van voler, a més, que tinguessin una assimilació forçosa i deixessin d’utilitzar la seva llengua”, explica.
Adiego va participar dimecres passat en una xerrada organitzada per ERC sobre la llengua romaní. També hi van ser el director de la Ramanó Kher (un espai de promoció i difusió del romaní), Seo Cizmich; la regidora republicana Francisca Maya, Popi; el president de l’Associació Gitana de Sabadell, Manuel Heredia. Es va debatre, principalment, el futur de l’idioma propi dels gitanos.
Reconeixement oficial
Segons Adiego, el romaní hauria de ser un idioma reconegut a Europa. “És veritat que és difícil que això passi, ja que es tracta d’una llengua sense Estat i això li resta força. Costa articular un moviment en defensa de l’idioma”, lamenta.
A Sabadell, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament va aprovar la setmana passada una moció perquè la institució se sumi a la reclamació que la llengua romaní sigui reconeguda a la Unió Europea. “És una notícia positiva. Cal que totes les administracions es posicionin al respecte”, considera Adiego.
El catedràtic opina que la llengua romaní hauria de tenir el mateix reconeixement que qualsevol altra. “No hauria d’haver-hi discussió”, conclou.
