La gestió dels empadronaments no és un desafiament exclusiu de Sant Cugat, que va anunciar fa uns dies que donarà de baixa més de 300 expedients que havien entrat en el sistema de forma fraudulenta. Els darrers se sumen als més de 4.000 casos esborrats del padró mesos abans. Segons el govern municipal, per culpa d’errors i desatencions que s'havien acumulat durant el mandat de l'executiu anterior. En els últims mesos, municipis com Badia o Barberà també han detectat pràctiques il·legals, que s'han estès pel territori. Pocs escapen a una activitat il·lícita que ha motivat els ajuntaments a extremar la vigilància per evitar l'engany. Diferents veus de treballadors públics consultats remarquen que s'ha mogut fitxa per acabar amb una praxi que preocupa en clau municipal: la formació, el manteniment, la custòdia i la revisió del padró són competència de cada administració local.
"A finals d'agost ens vam posar en alerta per la notícia de Sant Cugat i vam detectar dos casos sospitosos. El modus operandi era el mateix, amb un contracte de lloguer molt estrany. Venien persones acompanyades pel llogater del pis, que no figura com a empadronat. L'OAC va sospitar i es va decidir aplicar el padró diferit [s'afegeix una comprovació policial i els agents busquen en el domicili la persona]. Es va confirmar que eren falsos i, per tant, es fa frenar el tràmit", sintetitza Pepi Rivera, regidora de Població a Cerdanyola. Allà, es va afegir aquest pas 'extra' quan van aparèixer interessats a empadronar els fills en llars de familiars i coneguts que 'cedien' com a favor per facilitar la matriculació a una determinada escola. "Des de llavors, ha funcionat bé el model. Al contrari, de vegades ens retreuen que demanem més documentació que en altres llocs", puntualitza.
Badia i Barberà ja han endurit els processos
En casos com Badia, els protocols s'han revisat recentment. "Hem consensuat amb la Policia demanar més documentació i, en cas de dubte, es fan més comprovacions abans de concedir el padró", explicava sobre aquesta nova realitat l'alcalde badienc, Josep Martínez Valencia. El consistori ha endurit les condicions dins del marc legal vigent. Aquest mateix juliol el consistori va rebre denúncies per part de residents a la ciutat que informaven que, segons constava al registre oficial, en els seus habitatges hi havia empadronades persones que no coneixien i amb les quals no tenien cap mena de relació. Arran dels avisos, tres persones van acabar detingudes pels Mossos, implicades en la trama.
L’activitat clandestina del grup no es realitzava exclusivament allà, sinó que es produïa a ciutats com l’Hospitalet, Barcelona o Mollet. Un veí de Castellar relata el seu cas, pocs mesos després de comprar un immoble. "Al principi, no hi vivia i, al cap de poques setmanes, vaig veure que arribaven cartes a la bústia a nom de dues persones que s'havien empadronat en aquella adreça. Suposo que van veure que no hi havia moviment per aprofitar-ho. Quan ho vaig notificar, de seguida va quedar resolt", explica la víctima. Les fonts confirmen que molts cops es tracta de delinqüents que es mouen en un ampli radi d'acció. No només afecta una localitat, sinó que s'estén a través d'una xarxa organitzada que té tentacles arreu. "Sabem que no són casos aïllats d'un únic punt. Els mateixos poden operar de la mateixa manera al poble del costat", analitza Isabel Otero, regidora d'Atenció Ciutadana a Barberà.
Patrons de conducta semblants
Precisament, Barberà també ha posat fil a l'agulla després de percebre presumptes irregularitats. L'alerta s'encén quan s'observen anomalies en els papers presentats. "Tenim persones preparades i implicades a qui ràpidament els crida l'atenció. Parlem de clàusules molt atípiques en els contractes d'arrendament. Per exemple, l'autorització per subarrendar. O el fet que la persona arrendatària no estigui empadronada en el domicili", exposa la mateixa Otero. Les comprovacions en la documentació del propietari són el següent pas, amb informació que es comparteix amb els Mossos d'Esquadra. En determinades situacions, s'arriba a comprovar in situ, on es confirma definitivament si la sospita tenia fonament.
- Tràmit del padró municipal
- Juanma Peláez
L'Ajuntament ha pres mesures per paralitzar les sol·licituds a set domicilis on s'han intentat empadronar 25 persones aquest estiu, sense que els propietaris en tinguessin coneixement. Els casos presenten patrons semblants. Algunes investigacions, com la de Barberà, han permès acreditar que darrere de les sol·licituds hi ha persones de la mateixa nacionalitat i una possible pertinença a un grup criminal amb ànim de lucre. "Hem trobat nepalesos, indis, marroquins... També espanyols", apunta Otero, recordant que la falsedat de les dades declarades suposa un delicte greu. Les diligències, especifica, arriben a la policia catalana, que ha fet diverses detencions en els últims mesos. "Tenim clar que, tal com es fa, es detecta. Això és important. I cada dia hi ha més vigilància. Però aquest control va d'acord amb la normativa", apel·lant a la resolució del 29 d'abril del 2020 on es dicten les instruccions tècniques sobre la gestió del padró als municipis.
15.562 altes al padró de Sabadell en un any
Mentrestant, les oficines d'atenció ciutadana continuen canalitzant dubtes i peticions dels veïns. A Sabadell, per exemple, l'any 2024 es van registrar 15.562 altes al padró -des del consistori no especifiquen el percentatge d'irregulars-. Per empadronar-se, cal demanar cita prèvia a l'ajuntament en qüestió i preparar la documentació necessària: document d'identitat (DNI, NIE o passaport), i un document que acrediti la residència al domicili (contracte de lloguer, escriptura de propietat o una factura de subministrament). Si l'habitatge no és propietat del sol·licitant, també caldrà el consentiment del propietari o inquilí principal. En aquest punt, s'obre la porta a certificats falsejats que fan saltar les alarmes. Però no sempre. En algunes localitats consultades, no s'ha detectat un increment de casos, malgrat que admeten que la lupa està sempre posada per evitar l'estafa. "No hi ha hagut un pic, però són situacions que cal gestionar recurrentment", especifiquen.
- Cua a l`OAC de Sabadell (Centre)
- Juanma Peláez
L’avís d’entitats socials: "És una porta d'accés a altres drets"
La qüestió de l'empadronament és una carpeta calenta als despatxos que ha generat debat polític en els últims mesos. Al juny, el Parlament va votar el Pacte pel Padró a Catalunya. Ho feia amb l'impuls de la Xarxa d'Entitats del Padró -nascuda un any abans per "defensar el dret al padró i denunciar les vulneracions a Catalunya"- i el suport del PSC, Esquerra, els Comuns, la CUP i unes 200 entitats. El seu objectiu és que els veïns de tots els municipis puguin empadronar-se, "sense cap mena de discriminació", atesa la situació actual, en què el tràmit s'ha convertit en motiu de confrontació política. El col·lectiu ha alçat la veu pel que considera un "empitjorament de l’accés al padró" que afecta "persones amb situació de molt alta complexitat residencial i precarietat".
"El padró és una porta d'accés a altres serveis com la sanitat o l'educació, i no s'està garantint. S'utilitza de forma partidista o amb bases ideològiques, i per això aixequem la veu d'alarma. Perquè el padró no pot ser usat com a arma política per a assenyalar ni criminalitzar", manifesta Kautar Loukaini, membre de la junta d'ECAS [Entitats d'Acció Social a Catalunya] -una de les entitats de la Xarxa-. En aquest sentit, reivindica que la llei és clara i situa el padró com un meta-dret. "Si no tens padró, no tens metge de família, no tens accés a la formació... El que realment és un registre administratiu, és avui una arma", reitera la portaveu de l'entitat social.
Sigui com sigui, l'equilibri entre garantir el dret a un accés just i frenar els intents de colar-se per les escletxes del sistema no sembla fàcil i suposa un repte que el món local ja ha entomat. Les veus coincideixen a ressaltar que, en qualsevol circumstància, es posaran tots els mecanismes a l'abast per a fer-hi front. Alhora, fan una crida a la col·laboració ciutadana per alertar qualsevol situació sospitosa. "Tenim un compromís ferm d'oferir drets, però també vetllar per aquests drets. I, per això, cal aturar possibles màfies que utilitzen persones febles i s'aprofiten d'un país amb drets socials com el nostre", tanca Otero.
