Jordi Puigneró, tinent d’Alcaldia de Relacions Institucionals, Bon Govern i Ciutat Digital a l’Ajuntament de Sant Cugat, explica la gestió del padró en els últims mesos, amb una allau de sol·licituds que s’han demostrat falses. La nova realitat motiva extremar la vigilància en el tràmit municipal. El responsable local demana canvis.
- Jordi Puigneró, tinent d’Alcaldia de Relacions Institucionals, Bon Govern i Ciutat Digital a Sant Cugat
- Cedida
En les últimes setmanes s'han confirmat més de 300 empadronaments fraudulents i 4.000 expedients esborrats que s'havien 'enquistat' en el padró.
Som un nou govern. Quan vam entrar, una de les polítiques que ens vam fixar va ser tenir un padró municipal al dia, que reflecteixi la situació poblacional del municipi. Estàvem a punt d'arribar a 100.000 habitants i això implicava uns canvis. Calia tenir el padró endreçat. Hem fet la feina que no es va fer en l'anterior mandat. La gestió implica donar d'alta a tothom qui té dret, però també donar de baixa a tothom que hi figura irregularment. Hem tingut la sensació que, fins ara, només es feien altes. No sabem si els 4.000 anteriors també eren fraudulents. Però, en qualsevol cas, no complien els requisits per a ser al padró.
Com s'actuarà a partir d'ara?
Hem de garantir que tothom que té dret a empadronar-se ho pugui fer. Però també que qui comet frau no ho pugui fer. Ens hem posat seriosos amb aquest tema. Vam detectar els 324 casos, amb un modus operandi molt estrambòtic. Grups de quatre o cinc persones que venien amb un traductor, amb contractes presumptament falsos, dit pels mateixos propietaris que no tenien constància d'haver signat res. És una situació que es viu a tot Catalunya.
Com són els procediments quan es detecta?
Es fan inspeccions al domicili i comprovem si realment hi viuen. En aquest cas, ha quedat demostrat que el 99% no ho feia. És una competència municipal. I per això ens hi hem posat molt a sobre.
Hi ha debat sobre qui ha de gestionar-ho?
És una llei estatal, que s'ha de revisar. És una llei molt garantista i fàcil de falsejar. Si no es revisa, els ajuntaments estem desemparats. L'altra cosa potser és deixar de fer campanyes de 'papers per a tothom i volem acollir'. Som un país que vol acollir gent i atendre situacions de refugiats de llocs complicats. Però, a la vegada, no pot venir tothom. No tenim la capacitat per a gestionar-ho amb el sistema de benestar que tenim. Ens hem de fer dues preguntes: si volem mantenir un estat del benestar que canalitzi la vinguda reglada i en condicions de gent; o si volem ser una disbauxa amb campanyes que fan un efecte crida que ho fan ingestionable per als ajuntaments. Cal modificar la llei i deixar de fer campanyes. Darrere d'aquestes situacions hi ha màfies. A Sant Cugat venia gent que deia que havia pagat 400 euros per empadronar-se. Aquí no protegirem les màfies.
Cal endurir les multes?
No està al nostre abast. És una responsabilitat conjunta de Generalitat i Estat. Hi ha una llei que s'hauria de modificar. I prendre mesures sobre els fluxos migratoris. Algun servei han de tenir. Però, si ha de recaure en els ajuntaments, resulta contraproduent, perquè no tenim les eines per a gestionar-ho.
Com deia, no només es viu aquesta circumstància a Sant Cugat.
És una problemàtica generalitzada. He parlat amb molts ajuntaments, de diferents colors polítics. Tothom està igual. Hi ha alcaldes del PSC que estan actuant amb polítiques igual o més dures en el padró que l'Ajuntament de Sant Cugat [Junts]. El padró ha de ser un dret per a qui té dret. No pot ser un colador de màfies ni situacions irregulars. Els ajuntaments fem accions quirúrgiques. Però s'han de fer actuacions a més alt nivell.
