Xavier Rosell, periodista: “Ca n'Oriac és una petita ciutat dins de Sabadell”

El periodista Xavier Rosell és el director del documental de Ca n’Oriac. Professional icònic de la ciutat –va treballar al Diari de Sabadell des del 1982 fins al 2018–, va dirigir també l’audiovisual del barri de Torre-romeu. Era un repte personal: “Sempre he volgut fer un documental”. Poc abans de l’esclat de la Covid, enllestia un treball audiovisual d’un any i mig de producció. Què el motivava a fer-ho? Després de rodar el documental de Torre-romeu (2018), l’equip vam plantejar estendre el projecte a altres barris de Sabadell. No hi ha documentals dels barris de Sabadell. Ca n’Oriac té personalitat, entitat pròpia i història. Per això ens vam decidir. Ens ho van posar molt fàcil i vam tenir un assessor històric del barri, Paco Vilches. Ja penseu en altres barris? A Sabadell n’hi ha molts més [riu]. I tots són susceptibles de tenir el seu propi documental, perquè cadascun d’ells té una forma de créixer i una història diferent. De moment, nosaltres hem retratat dos mons que no tenen res a veure entre si [Torre-romeu i Ca n’Oriac]. Fer-ho a altres barris? És una possibilitat.  [caption id="attachment_202278" align="aligncenter" width="600"] El director del documental de Ca n'Oriac, Xavier Rosell, retratat al seu domicili de Sabadell / Lluís Franco[/caption] Ca n’Oriac és molt característic pel seu teixit comercial. Ca n’Oriac no s’assembla gens a cap barri de Sabadell. És una petita ciutat dins d’una gran ciutat, amb la seva Rambla, els seus comerços, la seva identitat. És igual de gran que Castellar! Només hi ha una avinguda de Matadepera a la ciutat, era la petita Andorra. Ca n’Oriac ha estat durant molts anys un gran centre comercial, és una via plena de llum, de vida, de moviment. L’avinguda és una gran columna vertebral que marca el barri, té la seva vida pròpia. Hi ha establiments que són relíquies. A Sabadell, inicialment només hi havia seus de caixes i bancs al Centre i a Ca n’Oriac. Per què? Perquè hi havia vida, negocis pròspers i moviment. Tornant al rodatge. Quin ha estat el moment més anecdòtic? Ha estat molt engrescador treballar amb Rafael Cañizares, un gran guitarrista del barri que ha format artistes molt grans de la música flamenca. Conèixer el seu estudi va ser emocionant. I el més difícil? Fer la selecció de veïns i talls per al documental. Hi apareixen 26 persones i el documental té una durada de 55 minuts. Vam seleccionar la veu d’aquests veïns. En podríem haver entrevistat uns altres. Però la història seria la mateixa. Ca n’Oriac és un barri ple d’històries.