La Creu Alta: clau per al desenvolupament de Sabadell i el seu protagonisme sociocultural

[Per Manel Camps Bosser, periodista] Per a Sabadell, la Creu Alta ha estat un revulsiu i un catalitzador de la vida ciutadana. A voltes pel tarannà dels seus mateixos habitants, a voltes per les circumstàncies de cada moment. El que és evident és que des del dia en què Josep Camps i Esperança Picanyol, els masovers de Mas Canals, s’hi van establir ara fa 250 anys, i hi van obrir un establiment comercial que oferia millors preus que els de Sabadell, per menys impostos, la vida sabadellenca es va començar a revolucionar. A mitjan segle XIX, la primera agregació a Sabadell de terrenys creualtencs o de l’antiga Jonqueres va permetre a l’aspirant a ciutat la seva expansió més enllà de l’actual carrer de les Valls. Va ser el primer Eixample, que va créixer a banda i banda de la Via Massagué fins a l’eix Vilarrúbias-Zamenhof d’avui i va donar lloc també a la parròquia de la Puríssima Concepció. Després, l’abril del 1904, vindria l’agregació total i forçada, amb què Sabadell i Terrassa, conxorxades, van fer desaparèixer per decret els problemes econòmics i polítics que tenien amb els nuclis de la Creu Alta i Sant Pere, respectivament. Gràcies a aquesta maniobra, ambdues ciutats van guanyar els terrenys i l’aigua suficients per créixer i desenvolupar-se fins avui mateix. [caption id="attachment_210529" align="aligncenter" width="700"] La Creu Alta / CEDIDA[/caption] Aquells terrenys que va aportar la Creu Alta van permetre intensificar la industrialització de Sabadell amb la construcció de diverses fàbriques noves com ara les de ca l’Estruch, el Vapor Borràs, Cal Gorina o l’ampliació del Vapor Cusidó, i la creació també del primer recinte poliesportiu de la ciutat, amb un velòdrom, un camp de tir i un camp de futbol, on, molts anys més tard, es va jugar a bàsquet per primera vegada i on va començar a teixir-se la història del Centre d’Esports Sabadell. Després, vint anys més tard, a poca distància d’allà, i per la tenacitat de Nicasi Pibernat i Gall, la ciutat va poder lluir el millor velòdrom d’Espanya, a l’interior del qual es va consolidar també el primer club de tennis local. Durant dècades, la vitalitat esportiva de Sabadell es veia i vivia a la Creu Alta. L’eix central n’era l’epicentre. Els cafès Cervantes, Cal Sacs (Urpí) l’Espanyol, Colón (el Casinet), Cal Poca-roba (Sanahuja), Cal Quim, Cal Negre (el Pajaríl) i Cal Pare, que acollien entitats, penyes i tertúlies de tota mena, eren el motor de l’esport setmanal, mentre que els camps de l’Espanya i el Creu Alta, la pista del Cervantes –talismà de l’handbol sabadellenc– i el terreny de joc de “la vella Creu Alta” n’eren els escenaris principals. Igualment, el pols social i cultural de la ciutat, tant abans com després de la guerra civil, també va creualtejar sovint, ben bé fins als anys vuitanta del segle XX, gràcies als teatres Cervantes i Colón, i més tard també el Sant Vicenç, amb una rica programació teatral estable tots ells, i els cinemes Montecarlo i Dinarès, antic Círcol Republicà Federal. Avui encara, la Creu Alta, gràcies a l’Estruch i el Sant Vicenç, però també amb Cal Balsach, la Cavaurpí i la mateixa festa major del barri, declarada patrimoni festiu de Catalunya, continua fent una bona contribució a la vida cultural de la ciutat.  La Creu Alta, que al segle XIX i al XX en dues ocasions va aportar múscul al creixement econòmic i social de Sabadell, és avui també, a la tercera dècada del segle XXI, determinant per a la ciutat i la seva transformació, acollint tot el desenvolupament i l’activitat socioeconòmica que hi ha a l’entorn de l’Eix Macià i el parc de Catalunya, la reivindicació del qual, recordem-ho, la va encapçalar l’Associació de Veïns de la Creu Alta.