300 ovelles vallesanes fan pastura de prevenció d’incendis a Collserola

Els incendis s’apaguen a l’hivern. Aquesta idea s’ha popularitzat en els darrers anys, arran de grans focs com ara el de Ribera d’Ebre (2019) i Port de la Selva (2021). I consisteix a prevenir els incendis, tot fent tasques de gestió forestal. Osigui, traient combustible vegetal. I una de les eines són les pastures preventives, del que Barcelona acaba de posar en marxa un pla pilot que ha adquirit certa notorietat als mitjans de comunicació.  Es tracta d’un ramat de 210 ovelles i 80 cabres provinents de Sant Llorenç Savall, comandades pel pastor Daniel Sànchez. Sanchez s’ha traslladat a viure a una cabana prop de Montbau, a Collserola. S’hi passa entre 8 i 14 hores (depenent del dia), pasturant amb el seu ramat. Una de les tasques és protegir-les de les molèsties dels passejants. Allà s’hi estaran tres mesos, tot i que el propi Sànchez reclama que hi hagi “ramats fixes, durant tot l’any”. I és que cal fer una passa en la dimensió d’escala, si realment es busca un efecte pràctic en la prevenció d’incendis. O sigui: cal multiplicar el nombre de ramats que s’hi dediquen i estendre-ho a tot el territori.  [caption id="attachment_221665" align="aligncenter" width="700"] El ramat de Daniel Sànchez, prop del mirador de Montbau (Collserola) / acn[/caption] “Al Vallès és una pràctica que se’n fa, sí, però encara és prou desconeguda”, explica. Ell mateix fa tasques de neteja al seu municipi, gràcies a un acord amb l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall. A Sabadell,  també hi ha pastura de les ovelles i cabres. Ja estan con a la zona de la Salut, al riu Ripoll i a la zona del Parc Agrari. Són Camí de Can Mimó, Casa del Maño i Ca N’Alsina, essent totes tres explotacions ramaderes identificades i censades al registre de la Generalitat.  Pasturatge extensiu que contribueix a tenir alineat el sotabosc. A més a més, a Collserola també hi ha dos ramats al Papiol, un a Montcada i un altre a Sant Feliu de Llobregat. Però no és tan fàcil. “Tinc entre mans un projecte per introduir vaca d’albera, entre Sant Llorenç i Castellar, però la burocràcia és molt complicada i no hi ha ajudes”, lamenta Sànchez. La vaca albera és una casta salvatge, més petita, més rústica, que s’ho menja tot.  “A més , hi ha molta muntanya privada i la Diputació em diu que no pot fer-hi res”, afegeix. Mentrestant, manté el seu projecte Happy Xais Savall (IG @happyxais.savall), venent carn de xai de pastura i consum sostenible, projecte que va engegar amb l’ajuda d’Albert Fernàndez, Elena Villamor, David Rodríguez i Yaiza Carvallo.