Bouarfa Chilah: “Can Puiggener és un barri de moltes cultures, hem d’aprofitar-ho”

Un festival gastronòmic per a teixir llaços veïnals. Rom cremat, paella mixta, te marroquí, amanida i un tastet de les cultures del món. La paella popular per als veïns de Can Puiggener és l’excusa perfecta, des de fa molts anys, per celebrar un bon àpat i crear comunitat. Més de 220 persones es van reunir dissabte a la plaça del Primer de Maig per gaudir de la seva cita anual. Bouarfa Chilah és un dels organitzadors i el cuiner encarregat d’elaborar la paella. Fa més d’una dècada que organitzeu aquesta cita. Per què? Per apropar-nos. Per ser més poble. L’associació Sense Fronteres del Vallès munta una carpa, elabora te marroquí i s’ofereix als comensals. Hi ha qui porta el menjar típic del seu país de casa. És una forma d’unir-nos, d’apropar les cultures i obrir la porta a tothom.  Can Puiggener és, de fet, un dels barris amb un major pes de població estrangera, tres de cada deu persones. I és precisament això el que fa especial el barri. Can Puiggener és una mostra del món, un barri de moltes cultures i, si ho aprofitem, és un actiu molt interessant. Ho pots trobar tot, i hem d’aprendre a trobar els punts d’unió. Com immigrant i veí del barri, lluitaré per impulsar allò que ens uneix. Què hi canviaries? Som un barri oblidat. Ens manquen alguns serveis bàsics com ara oficines bancàries, és bàsic. O un caixer, sense més. Hem d’anar a la Creu Alta per trobar aquest servei, i Can Puiggener és un barri molt envellit i la gent gran ho té més difícil. [caption id="attachment_233260" align="aligncenter" width="700"] Bouarfa Chilah, veí del barri de Can Puiggener / VÍCTOR CASTILLO[/caption] Parlem de la teva experiència: el barri i Sabadell et va acollir bé? Jo vaig arribar del Nador a Can Puiggener el 1994, vaig conèixer una noia del barri i m’hi vaig quedar. Vaig arribar abans que es produïssin les primeres onades migratòries. I realment hi estic molt bé, aquí. Ara bé, al principi va costar molt que la gent entengués que jo podia participar activament a la lluita veïnal. I és que em va animar el mateix Antoni Farrés, després d’una conversa amb ell sobre les nostres inquietuds, a participar activament a millorar el meu barri i la ciutat.  Ets una de les figures més reconegudes del barri, què ho fa? La meva primera tasca va ser fer d’intèrpret entre persones procedents del Marroc i veïns d’aquí. Feia d’intermediari per afavorir la convivència durant l’entrada d’immigració al barri passats els anys 2000. I també em veuen any rere any al foc de la paella. Per què vas decidir encarregar-te’n, de l’organització? Al principi, contractàvem unes persones perquè elaboressin la paella. Però hi posaven costella de porc, i els musulmans no en mengem, per cultura i religió. Així que fa uns deu anys que vaig posar-me al capdavant, amb la Margarita, sense cap experiència. El primer cop estava fet un sac de nervis, però vaig cuinar per 180 persones i va sortir bé. Cada any em poso molt nerviós i, fins que la gent no tasta el plat i hi dona el vistiplau, no em quedo tranquil. Comprem el marisc a botigues del Llano i el pollastre a carnisseries Halal. I, per a aquesta paella, utilitzarem 28 kg d’arròs, 10 kg de musclos, 10 kg sípia, tomàquet, ceba, 3 kg de pebrot vermell, 3 kg de pebrot verd i brou.