Pere Vallès: capacitat camaleònica per buscar-se la vida i gaudir-la

Polifacètic. Així podríem definir a Pere Vallés i Matas (1951), un sabadellenc amb moltes inquietuds que com ell mateix reconeix “he tocat moltes tecles” per buscar-se la vida i, sobretot, gaudir-la. El món de l’hostaleria és la seva passió, però no li han caigut els anells per treballar en el tèxtil, de transportista, mecànic de fotocopiadores o comercial d’una gestoria. Aquesta capacitat camaleònica i un tarannà tant obert com directe li ha permès conèixer un munt de gent i complir reptes. “M’han fet fora del col·legi (Salesians), però ja tinc feina”, li va dir a la seva mare amb 14 anys. El Pere s’havia recorregut abans el carrer de Turull, llavors ple d’empreses tèxtils. No li agradava estudiar, volia treballar. Amb 18 anys va decidir marxar de casa. Ja li cridava l’atenció l’hostaleria. “A través d’un contacte vaig aterrar a Chez Tomàs a Llafranc. Era un local atípic, de trobada de gent de diferents àmbits, que obria a les 8 del vespre i tancava a les 8 del matí”, recorda amb certa nostàlgia. També va passar pel restaurant Can Pep de Palafrugell. “Aquesta etapa va ser el millor aprenentatge que podia fer”, reconeix.

Pere Botero

El seu gran projecte era muntar un restaurant. Després d’una experiència al capdavant del bar de l’Associació de Promoció d’Arts d’Expressió, va decidir fer el gran pas. Va néixer el Pere Botero, un local que es trobava al carrer de Latorre, molt a prop del llavors col·legi Maristes. Pa amb tomàquet, torrades, pernil, costelles... “En aquell moment no n’hi havia cap a Sabadell i l’èxit va ser extraordinari. Es va convertir en un punt de trobada de tota mena d’àmbits de la ciutat: cultural, esportiu, teatral o musical. Allà venien els jugadors del Centre d’Esports de l’època de Primera Divisió, els Diables, el Papell, el Sergio Dalma o l’Albert Plà”. Assegura que al seu local es va tancar el fitxatge de Pepe Costa i Paco Sánchez al FC Barcelona. L’aventura va durar 15 anys, temps suficient perquè el Pere Vallés, que també va practicar esports com l’handbol, fulbet o tennis taula, es convertís en el Pere Botero. “Gairebé tothom em coneix així”, diu. La seva relació amb l’hostaleria continuaria a través de la cocteleria, exercint d’assessor. “Vaig estudiar, fer proves i em va ajudar el Germàn de Kir Royal, un mestre”. Ni els problemes en el seu genoll poden esborrar l’optimisme i l’eterna vitalitat del Pere Vallés. O millor dit, el Pere Botero.