Un ajust estadístic recalcula a la baixa la riquesa de les famílies de Sabadell

[Roger Tugas Vilardell] Pot ser que el municipi més ric de Catalunya no sigui tal. L'explicació és que, un cop més i tal com repeteixen sovint els estadístics, les mitjanes les pot carregar el diable. La renda mitjana és una magnitud que intenta resumir i simplificar en una xifra la riquesa de tot un col·lectiu, deixant pel camí elements que afegirien complexitat com ho serien la forma en què es distribueixen tots aquests ingressos. I si es repartissin més o menys equitativament o de forma similar a tot arreu, això no seria un problema gaire greu a l'hora de comparar. El cert és que, a la realitat, es tracta d'una variable molt sensible a variacions grans en el compte d'una gran fortuna que, si bé a Barcelona es difuminaria entre el gruix de la població, pot ser transcendental en el cas de municipis petits. O com es diu sovint: si Bill Gates entrés a un bar, tothom esdevindria automàticament ric, de mitjana. Per aquest motiu, sovint es recomana substituir aquest càlcul o complementar-lo per una altra magnitud: la mediana. Mentre la mitjana ofereix el resultat de sumar tota la riquesa del col·lectiu i explicar quant li pertocaria a cadascú si es repartís a parts iguals, la mediana el que fa és ordenar els individus de menys a més ric i informa del punt a partir del qual la meitat quedaria per sota i l'altra meitat, per sobre. És un càlcul més robust a canvis de valors extrems (si un multimilionari duplica la riquesa, la mediana no varia), però més difícil d'extreure i, per això, no acostuma a tenir-se en compte. Malgrat tot, la Hisenda estatal ha complementat ara per sorpresa les dades d'octubre amb la renda mediana de cada municipi. I les diferències respecte la mitjana poden arribar a ser notables.

L'impacte en les famílies de Sabadell

Aquest nou sistema de deducció fa que les famílies de Sabadell hagin perdut més de 5.000 euros respecte a fa dos mesos. Concretament, 5.302 menys, situant-se per sota dels 25.000 euros, encara que la seva posició global en un rànquing de riquesa gairebé no varia: del 150 al 157 a Catalunya i una lleu pujada a l'Estat, del lloc 252 al 237. Les localitats que més han patit aquesta reformulació són, precisament, les dues del Vallès Occidental que es trobaven entre els deu primers: Matadepera i Sant Cugat. Matadepera passa a ocupar el primer calaix del podi en l'àmbit català i el tercer en l'estatal, en comptes de la segona i quarta plaça, respectivament. I això que els ingressos dels ciutadans es redueixen en 21.828 euros. Sant Cugat també puja un lloc, passa a ser segon de Catalunya i cinquè d'Espanya, amb un impacte negatiu de 18.769 euros.