Què passa amb les pistoles Taser a la Policia de Sabadell?

En el ple ordinari de desembre de 2019 es va aprovar que la Policia Municipal de Sabadell es dotés de pistoles Taser. Una moció del grup de Cs, que va comptar amb els vots favorables del govern municipal, PSC i Podem -Marta Morell encara no havia estat expulsada del partit- i Junts. La Crida per Sabadell i ERC s'hi van oposar. Han passat tres anys i les armes hi són i també la formació, però els agents no les han incorporat. El cos compta amb quatre unitats i les corresponents càmeres unipersonals. Tot plegat per gairebé 15.000 euros, segons indiquen fonts municipals. A més, en paral·lel, 19 caporals i 11 sergents s'han instruït per fer servir les Taser, tal com marca el protocol. Així, aquesta trentena de policies seran els únics que podran utilitzar-les quan tinguin el permís per fer-ho.

Quan arribarà l'autorització?

I quan arribarà aquesta autorització? Des del consistori diuen que s'estan "finalitzant els ajustos tècnic-operatius i protocols interns" que comporta l'ús d'aquesta arma, ja que desenfundar-la suposa l'activació automàtica de les càmeres unipersonals o també perquè ho faci el policia per fer front a situacions "previstes en la normativa actual de risc o perill pels agents o terceres persones o la seguretat pública". Quan s'ultimin aquests detalls "entraran en funcionament", assenyalen, tot i que sense posar una data aproximada ni justificar aquesta demora. Una resposta que sí té el president de la secció sindical del SPL-CME a l’Ajuntament de Sabadell, Xavier Bartroli, "hi ha manca de voluntat" i al seu parer, "ja fa mesos que podria estar operativa". Considera que "és una presa de pèl", perquè s'ha fet la despesa i la preparació dels efectius. Bartroli recalca que és "una eina fonamental" i afegeix, "falta armament intermig". En aquest sentit, apunta que "hi ha hagut algun incident" durant aquests anys que la Taser hauria servit "com una persona amb una catana", recorda, com també haurien estat útils "els espais de pebre". Es tracten "d'eines molt menys lesives, amb molèsties transitòries" que reclama el cos des de fa vuit anys. Al cap i a la fi, "volem tenir totes les possibilitats per resoldre cada situació i que causin el menor mal possible".

"Amb nocturnitat i traïdoria"

L'aprovació d'aquestes pistoles va portar, pràcticament de forma automàtica, l'impuls de la Plataforma Stop Tasers Sabadell, formada per una cinquantena d'entitats de la ciutat i una desena de fora -com Alerta Solidària, Irídia, Endavant Anoia i CUP Terrassa, entre d'altres-. L'organització denuncia la manera com es va fer el procediment, "amb nocturnitat i traïdoria", ja que "en un ple extraordinari per tractar temes de la Covid es va aprovar la despesa" i així passés "desapercebut". "Han aprofitat la pandèmia per comprar unes armes denunciades per totes les organitzacions en defensa dels drets humans", critica. La plataforma recorda, amb dades d'Amnistia Internacional, que només als Estats Units han mort més de 500 persones i avisa que malgrat està aturats, "estem latents" i quan els agents incorporin les Taser als seus uniformes es reactivaran amb mobilitzacions.

Sabadell on més s'ha utilitzat

Aquestes pistoles, que oficialment s'anomenen Dispositius de Control d'Energia (DCE), van començar a fer-se servir el 2018. Els Mossos d'Esquadra van estendre la seva implantació entre les regions policials, arrencant per la de Girona, i en poc més de dos anys -fins a finals de 2021- Sabadell ha estat la ciutat on més s'ha emprat, amb 11 actuacions. Així ho indica un treball periodístic fet pel portal informatiu que lluita contra la desinformació Maldita.es i el programa Planta Baixa de TV3. Entre la desena, tots amb resultat final d'il·lesos i l'auditoria interna favorable al cos, tal com puntualitza la investigació conjunta, hi ha la reducció d'una jove a les portes del CAP Creu de Barberà el 25 de novembre de 2021, una acció policial que es va fer viral. Els Mossos han actuat contra nou homes i dues dones, amb edats que van des dels 21, la més baixa, als 71, la més elevada, sent el col·lectiu de la vintena el que més ha patit el tret de la pistola elèctrica -sis persones-. La Regió Policial Metropolitana Nord, a la qual pertany la capital vallesana, amb les dades obtingudes, concentra gairebé la meitat -53- de les 114 intervencions fetes a Catalunya. I una altra de les denúncies de la informació és que en aquest centenar d'ús, 50 no es van enregistrar, cosa que incompleix el protocol i la normativa d'aquestes armes.