Detingut un estafador per enviar milers de cartes fent-se passar per un advocat que buscava hereus d’una fortuna

Els Mossos d’Esquadra han detingut a València un home per enviar 4.742 cartes amb segells falsificats des de 379 bústies de la demarcació de Barcelona, entre les quals Sabadell, en les quals es feia passar per un advocat que buscava hereus d’una fortuna. En les missives, instava les víctimes a pagar els seus honoraris per iniciar la reclamació jurídica. En concret, explicava que buscava familiars d’un empresari que va morir l’any 2012 en un accident de trànsit i que havia deixat les víctimes com a hereus d’una fortuna d’11,8 milions d'euros. És el que s’anomena la carta nigeriana. Els Mossos han fet difusió de l’estafa a través d’Europol per localitzar possibles víctimes a països de la Unió Europea. A l’home, de 44 anys, se li atribueix un delicte d’estafa i un altre de falsificació d’efectes timbrats. La investigació va començar a mitjans d’abril del 2022, després que el Centre de Tractament Automatitzat de Correus detectés diverses cartes amb els segells falsificats. Els sobres s’havien dipositats a les bústies de les poblacions de Barcelona, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Terrassa, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat i Cornellà de Llobregat.

Van trobar segells falsificats

Els Mossos van identificar l’emissor, que actualment residia a València, i el van detenir el 27 d’abril amb el suport de la Policia Nacional. Al seu domicili van localitzar segells falsificats i sobres idèntics als lliurats pels responsables de Correus i cartes de similars característiques a les que ja havia enviat per estafar persones d’altres països com Suïssa, Suècia, Àustria, Noruega, Bèlgica, Països Baixos i Alemanya. En les cartes, argumentava a la víctima que tenien el mateix cognom que el difunt i li proposava començar tot el procediment perquè li transferissin l’herència al seu compte. Després, assegurava que viatjaria al país de la víctima per dividir els diners en dues parts iguals. Assegurava que la transacció era “100% segura” i que l’operació es faria “sota la legalitat i sense que s’infringeixi la llei”. Això sí, li demanava a les víctimes que no comprometessin cap tercera persona en l’assumpte. Explicava que estava fent això a títol personal i sense involucrar el seu despatx.