L'hostaleria de Sabadell, a la cerca de cambrers: “Ens falten professionals"

‘Es busca cambrer/a’. Cada cop és més habituals trobar-se amb aquest cartell penjat a les portes dels bars i restaurants de Sabadell. Els hostalers no només s’han vist afectats per l’alça de preus generalitzada dels aliments i l’energia, també s’enfronten a un nou repte: trobar cambrers per a contractar. El president del Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme de Sabadell, Jordi Roca, sosté que és un problema generalitzat a Sabadell i a la resta de municipis catalans que preocupa els professionals:  “Fa anys, el cambrer tenia molt èxit i hi havia molts candidats, però ara el cuiner s’ha tornat el més visible a un restaurant, està més de moda”, diu. Però sosté que la primera imatge del restaurant és un cambrer i fa una crida a revertir aquesta situació. Són molts els bars que asseguren que els hi costa “cada cop més” trobar professionals disposats a treballar caps de setmana i que gran part dels professionals ara prefereixen estar entre fogons. “Nosaltres oferim un sou de 1.500 euros, que trobo que està bé, i tanquem el bar de dissabte al migdia fins al dilluns”, explica la propietària d’un bar de Sabadell que prefereix mantenir l’anonimat. Així i tot, no van trobar mai cap candidat que pogués encaixar en l’oferta. La Maria, que té un restaurant de menjar per endur, es troba en una situació similar: “Treballem els caps de setmana, i això ja és un hàndicap per a la majoria de treballadors”, lamenta. 

Un efecte de la pandèmia

Segons els hostalers, l’escenari ha canviat des de l’esclat de la pandèmia, que va obligar el seu personal a buscar altres feines perquè el sector havia quedat completament paralitzat: “Molts ja no han tornat mai”, lamenten. En Sergi Nuñez, de fet, ha treballat durant molts anys en el sector de l’hostaleria i és un dels que, l’any 2020, va fer el pas a formar-se acadèmicament i marxar a un altre sector: “És molt esclau, t’impedeix fer plans els caps de setmana”, apunta. I afegeix que, amb excepcions molt comptades, les condicions econòmiques “no acompanyen”.