Montse Font (Creu Roja Sabadell), una vida dedicada a mirar-se els altres

Ha sabut afrontar –i sobreposar-se–a qualsevol crisi. La Montse Font sentia una necessitat impetuosa d’ajudar els altres, i tenia clar que quan ho fes, seria a la Creu Roja. Hi va entrar l’any 2009, a les portes de la crisi econòmica i financera que va afectar milers de sabadellencs. “Feia temps que veia que la gent necessitava ajuda, que necessiten de les entitats. I vaig decidir que era el moment de donar un cop de mà”. No s’esperava que el voluntariat l’enxamparia en un dels reptes més grans que ha hagut d’afrontar la Creu Roja: milers de persones fent cua per rebre ajuda. Aleshores es va encarregar de coordinar tota la pota social que creixia a la Creu Roja davant d’una situació que ho demanava a crits. De fet, ha estat un dels moments que més l’ha marcat com a persona. Treballant a primera línia del que per molts va ser una tragèdia, es va adonar que en qualsevol moment ens pot canviar la vida. “Hi ha persones que ho tenien tot i es van quedar sense res. Feien cues per poder rebre aliment”, recorda Font, mentre se li fa un nus a la gola. “No puc evitar emocionar-me, el voluntariat va treure de mi la meva part més humana”, afegeix. Però reconeix sentir-se molt satisfeta: “El voluntariat m’ha donat molt més del que he donat jo”. La mirada d’agraïment d’algú que ho passa malament. El somriure d’un nen. Les paraules d’algú desconegut que comparteix amb ella la seva història més personal. Plorar plegats. Riure tots junts. L’infant que, com a detall, porta un regalet per a la voluntària que l’ha ajudat. Des d’aleshores, creu que la humilitat és un valor que mai no podem perdre. “Hem de recordar que ens pot passar a tots”.

La covid i la guerra a Ucraïna

Deu anys després d’entrar com a voluntària, l’any 2019, es convertia en la primera dona que presidia de la Creu Roja —tot just acaba de ser reelegida com a presidenta– i s’enfrontava a un nou repte majúscul que va saber entomar: l’arribada de la pandèmia de la covid-19, mesos després. I l’esclat de la invasió i la guerra a Ucraïna, que va derivar en l’arribada de centenars de refugiats a la nostra ciutat. El que més la satisfà és entrar a la seu de la Creu Roja i veure-la plena de vida. Que a ningú no li falta de res. “És maco sentir que estem fent quelcom per l’altre. Hi ha molta vida a la seu”, exposa. Tanta vida que, l’any 2022, van atendre unes 12.000 persones.