La guerra Israel-Hamàs, vista per una activista: "La gent està molt espantada; l'escalada va a més"

Cèlia Cassanyes va ser a Cisjordània fa menys de mig any. Des del 2018, ha visitat la zona en quatre ocasions, amb estades que han teixit un vincle amb l'indret. Avui, és escenari d'un conflicte que, amb unes arrels de més de 70 anys, viu ara un dels moments de major escalada. Voluntària de l'SCAI [ara Servei Ciutadà d’Acollida a la Immigració], a Sabadell, avisa de les limitacions existents al territori. “Com a activistes o com a persones, no podem accedir a Gaza. Des de fa molts anys viu sota el setge militar d'Israel”, sosté. Quan vas decidir anar a Cisjordània? Per primer cop hi vaig anar el 2018 i hi he tornat repetidament, quatre vegades. No hi he pogut estar més de tres mesos seguits per les limitacions que et posen. La primera vegada hi vaig anar amb un grup que sortia de Catalunya, responent a una crida internacional a persones que poguessin donar un cop de mà a la recollida d'olives. Després hi he anat sola, però vinculada amb algun projecte allà. Quan torno a Catalunya, busco la manera de seguir treballant i denunciant la situació. Cal generar una nova narrativa explicant el que s'està vivint Cisjordània, Gaza i la Palestina del 48 [any en què es va produir l'èxode palestí per la guerra]. Què et va empènyer a anar-hi? Era molt important per a contextualitzar el que passa i entendre la situació que hi ha a Palestina des de fa més de 75 anys. És un context d'ocupació, entenent la desinformació que hi ha sobre un lloc que, tot i ser a l'altra banda del Mediterrani, es percep molt llunyà. Volia conèixer en primera persona el que estava passant i hi havia una xarxa molt consolidada aquí, que donava seguretat per anar-hi. Tenies previst tornar-hi aviat? Continua existint la voluntat a pesar del context actual? Sí. Palestina és una segona casa. He construït un vincle i és inevitable pensar que hi aniré, sempre que sigui possible, tenint en compte el règim d'ocupació i apartheid que controla el territori. Les persones vinculades a aquests moviments podem tenir problemes a l'hora d'entrar, entenent les lògiques d'un règim colonial que ho controla tot. Com has viscut l'escalada dels darrers dies? Sento molta impotència, frustració, tristesa i decepció d'estar tan lluny i veure la resposta que s'està donant en molts àmbits. Crec que la ciutadania hem demostrat que som al carrer, però hi ha una diferència amb els nostres governants. Des d'alguns sectors s'assenyala l'atac de Hamàs com el detonant de l'escalada. És important desmuntar la idea que això comença el 7 d'octubre. Comença el 1948, quan Israel ocupa i expulsa població palestina al territori, amb una massacre molt gran. Des de llavors, cada cop ha anat ocupant més terres, fins i tot amb assentaments declarats il·legals per les Nacions Unides. L'arrel de la violència és l'ocupació i el règim sostingut tots aquests anys. Ningú podia preveure l'escalada, entenent que s'estan imposant pràctiques de càstig col·lectiu contra tot el poble palestí. La violència genera violència. És un poble que es veu reprimit, atacat constantment. Hem vist una escalada de violència els últims anys a Cisjordània per part de les forces d'ocupació. Cal parlar del context per entendre què està passant. No és una guerra entre iguals. Hi ha un opressor i un oprimit. No es pot justificar l'atac d'Israel per una reacció, perquè això seria negar el passat i l'objectiu d'ocupar la terra d'un altre poble, el palestí. Quins missatges reps d'allà? La gent està molt espantada. A Cisjordània viuen bloquejades, amb atacs constants. És important entendre l'escalada de violència a Cisjordània, tot i que l'ofensiva militar és a Gaza. Tothom està a l'espera del que pugui passar, entenent que la situació va a més. Hi ha qui té familiars a Gaza i no pot comunicar-s'hi. No hi ha electricitat, ni aigua, ni menjar i hi ha bombardejos constants en llocs on la població palestina buscava refugi. Quina resposta es pot donar i quina perspectiva creus que té el conflicte? Cal fer una crida per sortir als carrers en contra del genocidi a Palestina. Una demanda als governs i responsables polítics per a l'embargament de les armes a Israel. La solidaritat amb el poble palestí arriba allà. Els governs no estan a l'altura, però com a societat ho hem d'estar. Cal buscar una solució per a la llibertat de totes les persones. Israel està negant l'arribada d'ajuda humanitària a Gaza, bàsica per garantir els drets de la gent. Alhora, hem de ser conscients que l'ocupació també ocupa el llenguatge mediàtic. La narrativa es basa a deshumanitzar el poble palestí. Però són persones, amb cares, noms i cognoms. No són números de víctimes.