L'Estatut del 1932 i la Constitució del 1931 recollien el sufragi universal per a homes i dones més grans de 23 anys. Però a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya del 1932 es va impedir el vot de les dones. Tot i això, malgrat no poder votar, les dones podien ser elegibles. Cap de les vuit dones que es van presentar a llistes electorals va resultar elegida.
El sufragi universal femení a Espanya va ser un dret conquerit gràcies a Clara Campoamor i Victoria Kent, malgrat que aquesta darrera apostava per endarrerir-lo. Opinava que les dones no haurien de poder votar fins que tinguessin prou formació i independència econòmica per exercir-ho amb criteri propi. Totes dues eren referents en la lluita per la igualtat, però només Clara Campoamor passaria a la història com a impulsora de la fita feminista més gran en temps de la Segona República. Va ser a causa del debat que va tenir lloc al Congrés l’1 d’octubre del 1931. Després de dècades d’activisme seguint el camí de les sufragistes dels països anglosaxons, Clara Campoamor, diputada del Partit Radical per Madrid, va aconseguir portar al ple de la cambra baixa una proposta per incloure el vot femení a la Constitució que aleshores s’estava gestant.
- Retrat de Fidela Renom i Soler
- Autor desconegut / Fons Ricard Simó Bach / AHS
La tesi de Victoria Kent es basava en el fet que les dones, majoritàriament sense formació i sense experiència democràtica, votarien influenciades pels seus marits o per l’Església, de manera que calia un esforç previ de pedagogia en valors republicans. Com a exemple, posava la manca de dones a les manifestacions per demanar una millor educació i sanitat, l’absència de protestes femenines contra la guerra del Marroc o la seva nul·la oposició a Primo de Rivera. Reconeixia la valentia de les universitàries que van acabar a la presó per protestar, però, a parer seu, en calien moltes més com elles. Una part important de la societat creia que el vot de la dona perjudicaria la República. En una entrevista del novembre del 1931, l’escriptor Pío Baroja va dir que les dones votarien influenciades pels capellans, que els socialistes perdrien escons i que els republicans ho tindrien molt magre. El vot femení s’havia aprovat aquell octubre del 1931, però no va ser fins a les eleccions generals del 19 de novembre del 1933 quan les dones van poder votar per primera vegada. A Catalunya també.
El 14 de gener del 1934 es van celebrar eleccions municipals, només a Catalunya. S’havien de substituir tots els ajuntaments catalans sorgits de les eleccions del 12 d’abril del 1931 i es van desenvolupar en un context de gran tensió política i social. A més, per primera vegada les dones podien votar en l’elecció dels consistoris.
A Sabadell va guanyar la coalició formada pel Círcol Republicà Federal, Esquerra Republicana de Catalunya i la Unió Socialista de Catalunya. Va ser elegit alcalde Magí Marcè Segarra, del CRF i, per primera vegada una dona va ser elegida regidora: Fidela Renom i Soler, la primera regidora de l’Ajuntament de Sabadell. Explica Andreu Castells que va costar que els comitès Polític i Social del CRF acceptessin que una dona els representés al consistori. Que Duran es va encarar amb Fidela i li va dir: “Has de tenir molta serietat. Que l’Ajuntament no sembli una casa de barrets!”. Fidela Renom va realitzar, sobretot, la seva tasca a la Clínica de Maternologia, a les Colònies i al departament municipal d’Assistència Social i va introduir la Diada de la Mare, el segon diumenge de maig.
La lluita forta de la Fidela va ser a la Clínica de Maternologia, dirigida encara per una majoria d’homes de la Dictadura. Era un establiment sense cap disciplina. Es va veure obligada a treure unes quantes personalitats i posar-hi gent treballadora i eficaç. La mateixa Fidela va haver de controlar les compres i, fins i tot, ella mateixa va anar diverses a comprar al Mercadal. També li va caldre col·locar-hi un tocòleg perquè no n’hi havia cap que tingués aquesta especialitat.
Va ser una dona forta i combativa, d’idees fermes i avançades al seu temps, que les defensava amb convicció i arguments, sempre des del respecte per les idees dels altres.
- Fidela Renom Soler, a la llar d`infants. Sabadell, 1932
- Autor: desconegut / AHS
Fidela Renom i Soler va néixer a Sabadell el 18 de gener de l’any 1891 al carrer d’Horta Novella. Filla de Manuel Renom i de Dolors Soler, era la gran de tres germanes: la Fidela, l’Estrella i l’Eulàlia. Després dels primers estudis va ingressar a la Institució Lliure d’Ensenyança de Sabadell, que dirigia el pedagog Fabià Palasí, d’on va sortir amb idees clares. També va ingressar al Centre d’Estudis Psicològics, en el qual es va convertir en promotora destacada organitzant actes i conferències. Formava part també de la societat d’actes civils L’Emancipació, dedicada especialment als enterraments civils. També va treballar en el tèxtil com a ordidora. Pel seu propi esforç, Fidela Renom va poder primer culturitzar-se, després amb plena consciència de les frustracions a què es trobava sotmesa la seva classe, es va polititzar i va arribar a ser la primera regidora municipal elegida per elecció popular de l’Ajuntament de Sabadell. A més de les tasques a la Clínica de Maternologia, va crear la Lliga Laica Femenina, que tingué cura de guarderies per a infants –les primeres gratuïtes per a obrers– i la creació del primer Cos d’Infermeres qualificades, els serveis de les quals eren demanats dintre i fora de la ciutat.
Casada amb el sabadellenc Joan Romeu i Ribas, van tenir tres fills: el Joan, el Mateu i l’Enric, dels quals, anys més tard, el Joan va morir en combat durant la guerra civil; el segon, el Mateu, en acabar la contesa, s’exilià a França, on més tard es va casar amb la francesa Madeleine La-font; i el tercer, l’Enric, va morir a la Vall d’Aran durant el període del servei militar.
Com molts d’altres sabadellencs –obrers i alts personatges de la política i la cultura–, Fidela Renom va haver d’exiliar-se, l’any 1939, i va passar la frontera francesa. No va tornar fins a l’any 1947, i es va instal·lar primer a Sabadell i després a Barcelona, on va començar a incidir de nou sobre les tasques d’assistència social que havia emprès l’any 1934. Aleshores tenia quaranta-tres anys i l’any 1961 en tenia setanta. Havien passat molts anys, però no s’havia millorat. Pel que fa als vells, hi havia, a proporció d’habitants, moltes menys places als asils que l’any 1936. La Fidela va començar a preocupar-se pels seus conciutadans que anaven arribant a l’edat de jubilació. Durant la seva estada a la Residència de les Llars Mundet, va ser col·laboradora activa del periòdic trimestral Mundet-Paradís com a membre del consell de redacció.
Explica Ricard Simó i Bach que l’esperit inquiet i humà de la Fidela la va portar sempre pel camí de la veritat, de la justícia social, de la cultura, de la democràcia, del progrés, de la llibertat i de la pau. Per a Fidela Renom, això no eren simples utopies, sinó simples veritats de les quals ella era una entusiasta promotora i capdavantera. Va predicar sempre amb l’exemple i això li va donar sempre una ben reconeguda personalitat social i humana.
El dia 18 de gener de l’any 1984, la Coordinació de Jubilats i Pensionistes de Sabadell i la Direcció de Vellesa de les Llars Mundet va organitzar a la sala d’actes un homenatge-aniversari (93 anys) a Fidela Renom, resident a Mundet i filla de Sabadell, on va portar a terme l’any 1934 amb un equip de col·laboradors un treball social important. En un breu i eloqüent parlament, la seva exalumna Teresa Barberà, en nom de la Coordinadora, va anunciar que havien presentat a l’Ajuntament de Sabadell la petició de donar el nom de Fidela Renom a un carrer de la ciutat perquè perpetués la seva memòria com una de les sabadellenques que més ha honrat i enaltit el nom de Sabadell i el de Catalunya.
També en nom de la Coordinadora, li va fer un obsequi d’una llançadora, símbol de la indústria tèxtil on va treballar i lluitar. Fidela Renom va acceptar l’homenatge en nom de tot l’equip que ho va fer possible i va agrair a tots les mostres d’afecte i deferència. Va rebre diversos rams de flors de l’exregidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sabadell Pilar Molins i per part dels residents li va fer entrega Agustí Olivella. Hi va actuar la Coral Club dels Avis de la Creu Alta de Sabadell.
Fidela Renom va fer un públic reconeixement de l’acte a tots els participants i l’esmentat periòdic Mundet Paradís, en va fer una completa ressenya digna de no ser ignorada. Des de molt jove s’havia iniciat en el treball, però agullonada per la seva vocació a l’ensenyança es va dedicar de ple a l’estudi i a fer classes particulars. Va ingressar al Centre d’Estudis Psicològics, on molt aviat va ser una destacada promotora organitzant actes i conferències entre la joventut del Centre.
Fidela Renom i Soler va morir l’11 de setembre de l’any 1987, a l’edat de 96 anys, acompanyada del seu fill Mateu i de les seves germanes Estrella, vídua de Joan Giralt, i Eulàlia, vídua d’Arcadi Badia, nebots i familiars i per expressa voluntat seva va ser enterrada al Cementiri Municipal de Sabadell –en el departament laic–, seguint els passos del seu avi-oncle Joan Romeu i Brujas (1831-1913), que es va fer construir una tomba amb un monòlit amb una estrella al capdamunt i amb el seu bust esculpit, sota del qual hi escrigué aquesta làpida: “Propietat de Josep Romeu i Brujas”, “Germans: la glòria o l’infern, ho porta cada persona en la seva consciència”.
L’any 1998, l’Ajuntament de Sabadell li va dedicar una plaça amb el seu nom.
