Miquel Muro, entre fruites i el seu particular museu del Centre d'Esports al cor de la Creu Alta

Durant molts anys va combinar la seva activitat professional a la històrica fruiteria Creu Alta i la inestimable col·laboració amb el Centre d’Esports. Des del 2012 ja no existeix, però la botiga va convertir-se en un símbol del barri. Va començar l’any 1932 com un comerç de pesca salada al número 167 de l’avinguda Onze de Setembre. El van fundar Miquel Marsà i Rosalia Giner, un matrimoni natural de Morella (Castelló). Va continuar la seva filla Francesca, incorporant fruita i verdura, i la tercera generació, Miquel Muro i la seva dona Immaculada van decidir especialitzar-se en fruita i verdura de qualitat, l’any 1980. “Jo havia treballat en l’àmbit dels electrodomèstics i després al Guixà i la meva esposa era traductora internacional –parlava cinc idiomes– de l’empresa Playtex. Ho vam deixar tot per centrar-nos en la botiga”, recorda el Miquel. El negoci va créixer de manera espectacular: “en aquella època hi havia poques fruiteries i se’n parlava de la qualitat de la Creu Alta. Fèiem entre 80 i 90 encàrrecs diaris amb un camió i dues furgonetes. Venia gent d’altres barris a comprar bolets”. Una circumstància de salut va estroncar-ho tot: una malaltia neurològica posaria fi a la vida de la Immaculada amb només 54 anys. Va ser un cop duríssim i la botiga va abaixar la persiana després de 32 anys amb el Miquel i la Immaculada al capdavant.

El delegat més estimat

El futbol i el Centre d’Esports ha estat la seva altra gran passió. Més a fora que a dins del camp perquè una greu lesió de genoll va truncar la seva trajectòria com a futbolista amb 18 anys, quan jugava a l’amateur arlequinat. Va allargar la seva vinculació al club com a delegat. “El Julià Garcia em va venir a buscar un dia per fer-ho en un partit de nanos i vaig acabar passant per totes les categories fins a arribar al primer equip”, explica el Miquel amb orgull. Podria explicar centenars d’anècdotes, però una ho supera tot: “el dia que vam arribar tard a Alcoi perquè l’entrenador, Romero, ens va fer anar per una ruta equivocada. Vam guanyar 2-3”. Casa seva, al cor de la Creu Alta, és un petit museu arlequinat, amb tota mena d’objectes, banderins, fotos, retalls de diari, samarretes de diferents èpoques... “Em passo moltes hores aquí, posant una mica d’ordre”. També va ser un dels fundadors de la Nova Penya Creu Alta i en l’acte del 120 Aniversari del club va rebre un merescut reconeixement. És un d’aquells col·laboradors impagables.