Així, la victòria del no a Sabadell es va produir amb un marge de sis mil vots. La crònica de la jornada destacava que la participació del 67,27% s'estimava com l'habitual registrada a les últimes consultes, amb un resultat que va tenir el mateix signe a la resta del país, així com a Canàries, Navarra i el País Basc, únics indrets on va guanyar el no.
[caption id="attachment_292356" align="alignnone" width="475"]
Portada del Diari de Sabadell del 13 de març de 1986 | D.S[/caption]
El referèndum va arribar marcat per la controvèrsia, després que Espanya entrés en l'organització el 30 de maig de 1982. La consulta havia estat convocada pel govern presidit aleshores per Felipe González i hi van ser cridats els espanyols majors de 18 anys, als quals se'ls presentava una papereta amb el següent text i pregunta:
Portada del Diari de Sabadell del 13 de març de 1986 | D.S[/caption]
El Govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya romangui en l'Aliança Atlàntica, i acorda que aquesta permanència s'estableixi en els següents termes: 1r. La participació d'Espanya en l'Aliança Atlàntica no inclourà la seva incorporació a l'estructura militar integrada. 2n. Es mantindrà la prohibició d'instal·lar, emmagatzemar o introduir armes nuclears en territori espanyol. 3r. Es procedirà a la reducció progressiva de la presència militar dels Estats Units a Espanya. Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?
La consulta va tenir un caràcter consultiu, no vinculant, conforme a l'article 92 de la Constitució Espanyola. A l'Estat, el resultat va ser el 'sí' a la permanència, gràcies al suport del 52,5% dels votants, enfront del 39,8% que va votar a favor del 'no'.
