L'auxiliar de conversa, un perfil que demana pas a les aules

L'aprenentatge de llengües estrangeres -especialment, l'anglès- als centres educatius és un dels grans reptes del segle XXI, en un món globalitzat com l'actual. En l'última dècada, ha emergit una figura que per a una generació que vegi a distància l'etapa formativa segurament és poc coneguda: els auxiliars de conversa. Sovint, exercint també amb un plantejament similar sota el nom de voluntaris lingüístics. Es tracta de persones amb un nivell nadiu de països de parla anglesa que s'integren a l'aula per reforçar el coneixement de l’idioma entre l’alumnat, però des d'una perspectiva innovadora. A Sabadell, el perfil d'aquests formadors s'ha anat adaptant als condicionants administratius del sector per sobreviure. De fet, es tracta d'una figura present només en determinats centres de la ciutat, donada la rigorositat dels criteris per obtenir-ne. Algunes escoles, com La Trama, han aconseguit aquest curs un auxiliar després d'anys amb la voluntat de sumar-los a les classes. Els auxiliars van aparèixer fa més d'una dècada de la mà de la Generalitat de Catalunya, amb un programa vinculat al Ministeri d'Educació espanyol que disposa de prop d'un centenar de professionals especialitzats cada any per a tot el país. Aquests es desplacen fins als centres seleccionats a través d'una convocatòria prèvia. Tal com detallen fonts del Departament, un cop integrats en l'equip de docents, ofereixen un suport lingüístic d'un reduït nombre d'hores setmanals -no superior a vint- en llengües com l'anglès, tot i que també n'hi ha de francès, alemany, italià, xinès o rus als centres públics.

Els professionals demanen més presència

El suport a les classes dels auxiliars està supeditat, doncs, a programes vigents i als projectes que promou cada escola, destinant recursos per accedir a una figura escassa que aporta un valor afegit a l'aprenentatge dels estudiants. En aquest punt, algunes veus del món educatiu demanen que s'aposti més decididament per aquest tipus de professionals, que complementen les classes convencionals. "La nostra funció és que els nens practiquin la comprensió i l'expressió oral en una llengua estrangera. La idea que transmetem als alumnes és que arriba al centre una persona de fora que no entén el català ni el castellà. Això fa que ells hagin de practicar, esforçant-se més. Els obliga a fer servir l'anglès. Si em parlen en català o en castellà, jo no els entenc", explica el Mia, que actua a l'aula per incentivar l'esperit comunicatiu dels joves. El mètode, precisa ell mateix, obre la porta a converses més informals, alimentant un vocabulari fora del currículum clàssic. "Les converses poden semblar sovint primitives, però serveixen molt per aprendre", diu. El format i la manera de funcionar a l'aula pot canviar. De vegades, surten a fora, en espais habilitats, per forçar situacions amb grups més reduïts. En altres moments, però, és a dins, com un espectador més de la classe. "Estic a l'aula, de manera passiva i, quan comencen a treballar, exerceixo de suport", exposa sobre com intervé. Amb tot, remarca que de vegades les estones de passadissos o l'hora del pati són el millor moment per motivar aquestes converses. "Sento que aquests contextos s'aprofiten molt", precisa, reivindicant el paper del seu grup. "Una figura així sempre suma. Que hi sigui obre la porta a poder treballar l'anglès d'una manera més real i pròxima. Menys canònica. És com si te'n vas a viure fora, però només durant una estona", explica sobre la manera com es viu l'escena. Ell mateix, sosté, considera positiu que els auxiliars guanyin protagonisme a més escoles, sempre des d'un punt de vista complementari a l'assignatura convencional.

Una prova pilot aparcada a Sabadell

El 2017, l'Ajuntament de Sabadell va fer un pas endavant en aquest camp per explorar el model i començar a implementar un programa local de suport a les llengües estrangeres en horari lectiu. Per tant, dins de competències autonòmiques, funcionant a través d’un conveni entre Generalitat i Ajuntament. Els nous professionals van arribar en aquest cas a tots els instituts públics amb estudis d’ESO complets i Batxillerat. La mesura es va iniciar com a prova pilot a un total de dotze instituts, integrada en el conjunt d’actuacions del Pla municipal de Sabadell de suport a l’aprenentatge de llengües entre els infants i joves. Aquest format municipal, però, ha quedat aparcat. Fonts municipals precisen que, després que el curs 2020-2021 es treballés el nou conveni per renovar la col·laboració, la Generalitat va comunicar que no es farien acords per aquest concepte i es va aturar la licitació. Després, el Govern català va autoritzar l’Ajuntament a fer l’activitat encara que fos sense conveni, però tampoc es va donar continuïtat al servei davant la impossibilitat de destinar les subvencions de què disposava el consistori a projectes que es desenvolupessin en aquest àmbit. Des del consistori precisen que, davant d'aquest context -i l'existència ja d'un programa d'àmbit autonòmic-, a Sabadell s'ha decidit destinar els recursos a tallers d’anglès que es porten a terme fora de l’horari lectiu, prioritzant els centres de Pla d’Entorn i l'alumnat en risc de vulnerabilitat. Enguany, per exemple, a la nostra ciutat hi ha nou tallers extraescolars d’anglès a nou instituts de Pla Educatiu d’Entorn. Sigui amb tallers o amb auxiliars, hi ha una evidència que es desprèn de la realitat a les aules: l'aprenentatge de llengües estrangeres ha obert la porta a fórmules alternatives que demanen pas en el món educatiu.