El cognom
Crusafont és de sobres conegut per tothom a
Sabadell. Diverses figures importants a la ciutat han portat aquest cognom. La més representativa va ser el paleontòleg
Miquel Crusafont i Pairó, pare de la paleontologia catalana i científic referent del segle XX. Però la influència dels Crusafont va més enllà.
Miquel Crusafont i Sabater, il·lustre numismàtic i fill del paleontòleg,
va decidir fa gairebé quatre dècades començar a investigar sobre el seu cognom i la seva família.
"Nosaltres sabíem que veníem de França. El meu avi deia que la procedència era del departament de l'Avairon, però no recordava res més. Vaig buscar la seva partida de naixement per veure els noms dels seus pares, és a dir el francès que es va casar amb una sabadellenca. Aleshores vaig descobrir el poble d'on eren, Ponts, i un dia hi vaig anar", detalla. La sorpresa va arribar quan
va descobrir un poble anomenat Crusafont (Crozafon) a la zona d'Occitània.
[caption id="attachment_302304" align="aligncenter" width="539"]

Miquel Crusafont i Sabater i els seus fills al poble de Crozafon. /Llibre 'Els Crusafont'[/caption]
Arribada a Terrassa i matrimoni amb una sabadellenca
Allà va fer la primera troballa sobre els seus orígens i l'arribada de la família a Catalunya.
Joan Baptista Crusafont, el petit de vuit germans, va deixar la casa pairal el 1838 juntament amb dos amics, de cognom Gausente i Vié . Tot i que en un inici pensaven que havia anat directament a viure a la ciutat, Joan Baptista
va traslladar-se primerament a Terrassa i la relació estreta amb Sabadell va començar el
1843 quan es va casar amb la sabadellenca Rosa Valls. No va ser fins a una data entre el
1845 i el 1849 que es van mudar definitivament a la ciutat.
Com a curiositat, tot i que en el document de certificació del matrimoni entre Rosa Valls i Joan Baptista surt anotat com a Crozafon, el sacerdot que va fer l'anotació del compromís al bisbat de Barcelona va posar Crusafont, per tant, Joan Baptista es va casar com a Crusafont. Van tenir cinc fills, tres homes i dues dones, el primer encara va néixer a Terrassa i la resta ja van començar la nissaga de Crusafonts a Sabadell.
[caption id="attachment_302309" align="aligncenter" width="700"]

L'acta de casament entre Joan Baptista i Rosa Valls. /Llibre 'Els Crusafont'[/caption]
Les posteriors generacions ja van ser sabadellenques i, a poc a poc, es van anar guanyant cert prestigi a la ciutat. Amb càrrecs importants i gran influència social, alguns dels Crusafonts més representatius van ser regidors, directors de banc, escriptors o historiadors. Miquel Crusafont i Sabater xifra en
gairebé mig miler els Crusafonts (també comptant Crusafon i Crozafon) des de l'arribada a Catalunya, gràcies a les dades recopilades durant la recerca.
L'inici de les 'Crusafontades'
Amb totes aquestes investigacions, el
2011, entre
Miquel, Anna i Enric Crusafont i
Joan Crusafon van fer un dossier explicant tota la informació que tenien sobre els orígens de la família. Aleshores van reunir tots els descendents de Crusafont que van poder contactar i van realitzar
la primera 'Crusafontada'. Una multitudinària trobada a què van assistir
més d'un centenar de Crusafonts amb una gran tasca organitzativa i logística de l’Enric, en la primera i la resta de reunions familiars.
[caption id="attachment_302312" align="aligncenter" width="700"]

Els assistents a la primera 'Crusafontada' el 2011. /Llibre 'Els Crusafont'[/caption]
Anys més tard es va realitzar la segona 'Crusafontada' amb una seixantena d'assistents.
El passat diumenge dia 26 de maig, a l'Hotel Sabadell, els Crusafont es van tornar a reunir amb un gran propòsit. La
presentació del llibre de la família. Amb tota la informació aconseguida amb el pas dels anys, Miquel Crusafont i Sabater va fer entrega a les diferents branques de la família el document maquetat i amb una quantitat enorme d'informació.
"Al llibre s'explica el procés de recerca, la història familiar des del 1600 i les biografies de totes les cases que m'han proporcionat informació i fotos", diu l'autor.
La trobada d'enguany va comptar amb
una quarantena de membres de la família i, a més de presentar el llibre, un dels objectius era buscar algú que continués la recerca. "Amb temps, ganes i compromís es podria allargar l'arbre familiar fins al 1200. Jo ja soc gran i fa falta un relleu si es vol continuar", afirma Miquel Crusafont i Sabater. També es va entregar un ram de flors a Anna Crusafont, com a membre més gran de la família. Una nissaga influent a Sabadell, amb una història curiosa i un origen occità inesperat.
[caption id="attachment_302318" align="aligncenter" width="700"]

Els assistents a la 'Crusafontada' del passat diumenge. /Cedida[/caption]