El Portal Sud, obert al trànsit abans del 2025, segons les previsions

La Ronda Nord, el túnel d'Horta, l'estació de Rodalies a Can Llong, la Ronda Est i el Portal Sud són les principals infraestructures, viàries i ferroviàries, que l'Ajuntament s'ha marcat com a objectiu de ciutat per al present i futur de Sabadell.

Aquest passat dimarts, el govern encapçalat per Marta Farrés va compartir amb els principals agents econòmics i socials de la ciutat el full de ruta per als pròxims anys en aquesta matèria. "La valoració que en fem és positiva, malgrat saber que no totes les infraestructures depenen de la mateixa administració, a l'espera de veure si en les pròximes setmana es constitueix el nou Govern de la Generalitat", apunta la presidenta del Ciesc, Alícia Bosch. En el transcurs de la trobada es va detallar en quin punt es trobava el Portal Sud, el nou accés viari que està previst que s'obri al trànsit al quart trimestre del 2024, abans del 2025. Sobre la Ronda Nord, Farrés va compartir amb els presents que a hores d'ara encara no disposa d'un traçat més definitiu, i que la Ronda Est la ciutat la vol començar a projectar. "Estem molt satisfets que després de molts anys se li doni un caràcter important a la cornisa del riu –Ripoll–, que ajudarà a treure els vehicles que fan servir la trama urbana. Com també del Portal Sud, que beneficiarà tota l'activitat des d'un punt de vista de serveis industrials i permetrà que les visites a l'Aeroport no es perdin pel camí", apunta el president de la comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Transport de la Cambra de Comerç, Pere Puig Ysern. Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, es va tornar a reivindicar el Túnel d'Horta ferroviari, que proporcioni un nou corredor dins la comarca, amb pas per Cerdanyola i el Parc Tecnològic del Vallès, connecti amb la Sagrera i espais estratègics com el 22@ i contempli un enllaç entre Terrassa i Sabadell, que donaria servei a l'oest de la ciutat. "Des de la Cambra sempre s'ha dit que s'ha de planificar abans que se'ns generi la necessitat. Els recursos són limitats i cal prioritzar, perquè pensem que aquesta línia científica, sanitària i tecnològica, fins a arribar al 22@, que recull a un seguit de ciutadans, traurà vehicles de la via", afegeix Pere Puig Ysern. Així mateix, també es va insistir en la necessitat d'una línia orbital ferroviària que connecti els municipis de la segona corona metropolitana, entre Mataró i Vilanova, tot passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca: "És un tema supramunicipal, de país, que està molt bé". Finalment, Marta Farrés va defensar que "treballem al costat del teixit econòmic i, entre altres línies d'acció, treballem per la millora de les infraestructures actuals i la dotació d'altres que afavoreixin la competitivitat i el naixement, creixement i consolidació d'empreses a la ciutat".