Mara Jiménez: “Sabadell és arrel, els seus carrers guarden la meva història”

Mara Jiménez vivia la Festa Major des de l’anonimat d’una nena que surfejava entre “experiències traumàtiques” i el goig de viure. Ara, l’actriu i influencer sabadellenca serà l’encarregada d’inaugurar la festa amb un pregó amb tocs d’emoció i alegria. Ets la pregonera de la Festa Major de Sabadell del 2024. Com vas rebre la notícia? No m’ho esperava gens. Estava amb amics i, quan vaig veure el missatge amb la proposta, vaig començar a saltar per la casa. No m’ho esperava. Em fa una il·lusió increïble. Què podem esperar, sense ànims de fer spoiler? Vull que sigui un pregó distès, emotiu. Vull enfocar-ho a la història de la ciutat, a la nostra gent gran, d’on venim. Vull enfocar-ho des de l’alegria, reivindicar el nostre potencial de ciutat.  Per mi, és una reconciliació. A l’octubre, el show de Gordas arriba a la Faràndula, el primer teatre on vaig actuar per primer cop i que ha marcat la meva vida. Ara, és el moment de reconciliar-me, trencar cadenes i alliberar-me d’experiències traumàtiques. Què representa Sabadell per a tu? És arrel, la meva família és a Sabadell per molts viatges que faci. He crescut aquí, malgrat que visc a Madrid, i els carrers de Sabadell guarden la meva història. Els records m’acompanyen, i molt. Recordo els primers anys d’adolescent, quan ja començava a tenir certa llibertat, ramblejant amb les amistats, les estones al Racó del Campanar... un dels records més macos que conservo és per celebrar el meu 13è aniversari, tots ens vam banyar a les fonts de la plaça de Sant Roc. I ara veuré la plaça des del balcó de l’Ajuntament.  Tornes per Festa Major. Algun ‘momentàs’ que recordis? Ara tinc l’excusa perfecta per tornar a Sabadell per Festa Major, fa deu anys que no puc venir per feina. Les barraques m’encantaven, ballàvem sense parar. Eren les meves primeres sortides. Recordo amb estima els concerts i els focs d’artifici, però és un record borrós. M’encanta el cartell d’enguany i estar amb la meva gent. Ara reviuré la Mara del passat, molt més madura. [caption id="attachment_202083" align="aligncenter" width="683"] Mara Jiménez té un compte d’Instagram a través del qual reflexiona sobre l’exclusió de les persones considerades grasses per la societat / CEDIDA[/caption] Parlant del teu projecte, ‘Croquetamente’, amb pràcticament mig milió de seguidors. Com va néixer?  Doncs d’una forma molt espontània. Jo sentia que havia de parlar d’aquests temes, dels TCA –trastorns de conducta alimentària– que havia marcat la meva  vida. I vaig veure que ajudava, que tenia impacte. I des de fa quatre anys... ha anat creixent. D’ençà que vas començar, la grassofòbia creus que ha minvat? Què falla, en quines situacions t’hi trobes, encara? Sense cap mena de dubte. Estem avançant i es qüestionen ja les coses. Ho assenyalem i cada cop la porta està més oberta, ara s'entén més com es manifesta la grassofòbia. Ens queda molt per fer, però ja hi ha un camí recorregut. Miro enrere i veig passes molt importants. Només demanem més consciència. Només demanem respecte. Com es manifesta?  És discriminació a les persones grasses i el prejudici. Tot es fonamenta en prejudicis: que les persones grasses som mandroses, sense força de voluntat, que no ens cuidem...  Hi ha moltes capes: des de no trobar roba de la nostra talla a les botigues físiques, que laboralment no tinguem el mateix accés que les persones primes, no cabem a algunes butaques o cadires... també la comunitat mèdica ens deu respecte, quan assistim amb dolències alguns pressuposen que és pel nostre pes i no es fa diagnòstic per a detectar-ho. I, per descomptat, els insults i el bullying. Els prejudicis estan molt impregnats.  Com a societat, què podem fer? Un exercici profund d'humilitat, una dosi d’obertura. L’ego no ens deixa entendre que potser ens equivoquem, hem d’estar oberts a altres missatges, altres vivències... i mostrar respecte. Callar a vegades i escoltar. No demano que ens estimin, ni erradicar la primesa del món, sinó ser respectades.  En el teu paper com a activista, t’has vist envoltada en polèmiques a les xarxes, has rebut comentaris d’odi. Com es gestiona, tot això? No es gestiona, madures i vius amb això.Vius amb això cuidant-te, rodejant-te de gent que t’estimes, el que opinen de tu no et defineix. Reps molts pals, molta violència verbal. Vius amb això. També deus viure moments molt emocionants. Em passa molt, no puc triar un. Dones que s’han tornat a posar màniga curta, que es posen un biquini... Hi ha molts moments que emocionen, petites coses que són enormes. Ho faig amb tot l’amor i la millor intenció, i trobo gent que s’hi sent refugiada. Ho faig des de l’espontaneïtat i té un gran impacte.  També has fet shows que han tingut una gran acollida. Ets molt polifacètica: cantes, compons, escrius, actues... Tens més projectes en marxa? De moment, la gira de Gordas està fins al mes de desembre i la comèdia musical Un amor particular. Estic ara centrada en la meva carrera com a actriu i continuo amb el contingut a Croquetamente, a banda de la meva tasca com a coach. Vull viure, gaudir de tota aquesta experiència.