Les grans ciutats solen estar
molt allunyades del camp i la naturalesa. Acostumen a ser tot el contrari, de fet.
Sabadell no és una excepció per a la majoria de la població, però per a uns pocs, la
vida rural està molt present. A la ciutat hi ha
set horts municipals, cinc d'ells es troben al
rodal del riu Ripoll, i els altres dos al Centre i a la Creu de Barberà. En aquest article,
posem cara i ulls a alguns dels principals culpables que els horts del municipi tinguin vida i continuïn sent un actiu important dins de la ciutat.
Un exemple és el
Manuel que explica que porta tota una vida amb horts a la zona del Ripoll. "He estat en dues ubicacions diferents, però
en total fa més de seixanta anys". Similar és el que explica el
Juan, que va ser dels primers a arribar a la zona de Can Bages. "Fa més de
50 anys que soc aquí,
vaig ser dels primers a tenir l'hort a la zona". No obstant això, reconeix que el temps no ha passat envà. "Ja em queda poc perquè
em canso molt i els ossos em fan mal quan m'ajupo a collir. Vinc quan em ve de gust i acostumo a arribar a les set del matí i marxo a les onze, quan pica el sol", admet.
D'altres són més nous, però no són novells en la matèria. "Amb aquest hort porto tres anys, però jo soc andalús i
pràcticament vaig néixer rodejat de terra. Això ho utilitzo per distreure'm i no estar tot el dia a casa", reflexiona el
Julio. També el
Francisco va créixer en un poble d'Almeria i des de ben petit ha viscut el camp com una part fonamental de la seva vida. "Quan vaig arribar a Sabadell ja era
un expert en horts", apunta.
[caption id="attachment_314852" align="aligncenter" width="700"]

El Manuel porta tota la vida a l'hort. /D.C.[/caption]
La majoria hi dediquen una gran part del seu temps. Prop d'una jornada de feina completa, començant ben d'hora i acabant a l'hora de dinar. Així ho explica el Francisco, que
fa unes sis hores al dia, "des de les 8 fins a les 14h cada dia". D'altres, com l'Antonio són més pragmàtics: "arribo cap a les deu i marxo quan acabo", reconeix. En aquest cas, a més, amb molta cura pels problemes de salut que arrossega.
"Em van fer una operació de cor i em canso molt, però és la meva vida. M'agrada molt i mentre pugui ho continuaré fent".
També hi ha casos on l'afició al conreu ve de família, o d'herència. El
Bouarfa es passa els caps de setmana als horts que havien estat
del seu sogre. "Entre setmana treballo, i els diumenges és quan puc venir. Estic durant el matí i faig el que puc. El camp necessita més atenció, però vaig fent", afirma. L'acompanya la seva dona, la Maribel, i recorda els seus inicis en la zona. "Jo al principi venia a menjar la paella els diumenges i amb el temps vaig anar ajudant el meu sogre i aprenent.
Hi havia anys que havíem arribat a collir 500 quilos de patates".
[caption id="attachment_314853" align="aligncenter" width="700"]

El Bouarfa i la Maribel van heredar la passió pel camp. /D.C.[/caption]
Tots els horticultors coincideixen en l'ús que fan del que cullen: consum propi o per regalar. Enguany, ha estat una mala època per als tomàquets i ara la majoria es troben preparant-se per collir els calçots. "Tinc 25 quilos plantats. També estic amb cols, coliflors i albergínies.
Gairebé tot el que tinc ho regalo a la gent propera", afirma el
Juan, més conegut com a Solano.
El més important per a la convivència en llocs així, és la companyonia i el bon ambient. "Aquí som tots com una família", explica el Bouarfa. "No m'agraden els bars, no m'agrada la televisió... vinc aquí i m'ho passo bé.
Amb els que estem aquí hem fet molt bona amistat i a vegades ens ajuntem per fer dinars i trobades. És el més maco", reflexiona Solano. Un estil de vida diferent, rural, desconegut per a la majoria dels sabadellencs, però comporta una gran dedicació i amor per la feina al camp.
[caption id="attachment_314854" align="aligncenter" width="700"]

El Juan Solano espera una bona collita de calçots. /D.C.[/caption]