Omar Adrián Sánchez, l'argentí que gràcies al futbol ha fet arrels a Sabadell

"No sabia ni situar en el mapa Sabadell quan em van dir de fitxar pel Centre d'Esports", recorda amb un somriure l'Omar Adrián Sánchez, nascut a Avellaneda (Buenos Aires) fa 67 anys i ara totalment arrelat a la nostra ciutat. "Em sento orgullós de ser un sabadellenc més", proclama amb contundència. És poc freqüent en el món del futbol una història com la seva. Fa 47 anys debutava amb el primer equip del Club Atlético Temperley, un modest club argentí, a la mítica Bombonera de Boca. L'Omar era el clàssic '9', un jugador d'àrea amb olfacte de gol. L'any 1979, després de celebrar el títol del món d'Argentina a casa i plorar la mort del seu pare, la seva vida va ser un gir radical: "un intermediari, a través d'un exfutbolista argentí del R. Madrid, em va proposar venir a Espanya. De sobte, em vaig veure a l'aeroport de Barcelona i per primera vegada vaig sentir el nom de Sabadell", recorda. Després d'uns dies de negociacions amb el president arlequinat Francesc Valldeperas -l'Omar va allotjar-se a l'Hotel Urpí-, va signar com a cedit del Temperley. "En el meu primer dia a la Nova Creu Alta recordo el secretari, senyor Sastre, el tècnic Pepe Martínez, el preparador físic Fèlix Lluch, els encarregats de material José i Montse o el massatgista Honved Orriols, que agafava el relleu dels veterans Antonell i Vallès. Jo vaig arribar juntament amb un altre argentí, Julio Barrera, i vam compartir pis davant mateix de l'Estadi. En aquella època no hi havia res al voltant. Tot eren descampats". Va marcar el seu primer gol a l'Algeciras. [caption id="attachment_315281" align="aligncenter" width="525"] Omar en la seva etapa arlequinada. Va marcar 22 gols en una temporada i mitja, alguns espectaculars / CEDIDA[/caption] Poc es podia imaginar que Sabadell es convertiria en la seva ciutat per sempre. Només amb un parèntesi per jugar a Oviedo, tres anys, i Linares, on va viure una experiència agredolça: "vam baixar i no ens van pagar tot el que havíem acordat, però vaig conèixer gent meravellosa com Manolo Preciado i altres famílies". En la seva etapa al Centre d'Esports va guanyar-se l'estima de l'afició amb el seu tarannà i els gols: en va fer 22 amb la samarreta arlequinada, dos dels quals molt especials: d'esperó contra el Castilla i Sant Andreu a la Copa. També pot presumir d'un hat-trick contra el Palencia. "L'ambient a l'Estadi era espectacular. Habitualment, venien 10.000 persones. Era curiós com els aficionats de Gol canviaven de porteria al descans per veure el nostre atac. La primera etapa va ser molt bonica i en la segona vaig poder jugar amb grans futbolistes com Marañón, Golobart, Manolo, Tanco, Lino, Pepe Costa, Alcelay, Brasi... M'hauria agradat continuar més temps, però no va poder ser".

Futbol, amor i feina

L'amor seria clau per encarrilar la seva vida a la ciutat. Va conèixer la seva dona, la Montse, que vivia a les Cases de Cal Garcia, davant de l'històric Poliesportiu Artèxtil. També va ser important la influència de la família Cuscó, primer per tornar al Sabadell l'any 1985 gràcies a la gestió del Joan, bon amic i directiu en aquell moment, i posteriorment per introduir-se en el món laboral a través del Josep, especialista en l'àmbit de la importació i exportació. "Em van presentar el president del Sant Cugat, que era el director general d'importacions de Roca Sanitarios, i em va oferir la possibilitat de jugar i treballar. Esportivament, va ser un èxit perquè vam pujar de regional a Tercera Divisió i també em va permetre afrontar reptes professionals". Durant 25 anys ha treballat com a tècnic de comerç internacional en diverses agències de duanes, tramitant tota la documentació necessària. Ara ja està jubilat, però manté una forma física envejable. Se'l pot veure cada dia en el Club Natació Sabadell -del carrer Montcada- i manté el contacte amb el Centre d'Esports a través dels veterans i no es perd els partits del primer equip. "El futbol ha canviat moltíssim en aquests últims 40 anys, ara gairebé no es veuen jugadors capaços de desequilibrar, tot és molt tàctic i mil·limètric", explica. Se sent "orgullós" de la seva adopció sabadellenca i haver educat dos fills: el noi és preparador físic i té un gimnàs a Barcelona i la noia exerceix d'enginyera industrial. "Ambdós encara viuen a casa, en un pis al costat de l'Hotel Suís, i estic encantat". Viatja diverses vegades a Oviedo per estar amb la seva germana i els nebots que viuen allà. El futbol també té molt a veure perquè ella va quedar enamorada del Principat d'Astúries durant l'etapa de l'Omar al conjunt oviedista. Potser, el destí.