Després de quatre anys d’investigació entre aules, patis i passadissos escolars de Sabadell, Berta Blasco presenta la tesi doctoral ‘Bullying, Biaixos Cognitius i Experiències Psicòtiques a l’Adolescència’. “Estudis anteriors suggereixen que l’assetjament escolar pot relacionar-se amb l’aparició d’experiències psicòtiques en infants i joves vulnerables”, assevera la sabadellenca. Aquest ha estat el fil que ha anat estibant per configurar, a poc a poc, la tesi que publica per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l’empara de l’hospital Parc Taulí de Sabadell.
Quina va ser la motivació?
M’interessa la salut mental. Sobretot, el tema de la prevenció amb adolescents. Cada vegada surten més problemes, arribem a parlar fins i tot de suïcidis. Amb aquesta tesi volia investigar què podíem treure d’aquesta relació de variables i veure si realment es pot fer una prevenció.
Com ha estat la feina de camp?
La mostra és un estudi en base poblacional. Hi han participat uns 250 estudiants, aproximadament. D’entre 14 i 15 anys i de diversos centres educatius de Sabadell, el Claret o l’escola Industrial, per exemple. Tot va haver de fer-se amb norma de consentiment, evidentment. Als que van accedir, els vam fer uns tallers psicoeducatius, una mica de presentació de l’estudi, s’explicaven conceptes i mètodes de prevenció... Tot això presencial des de cada institut. Després vam passar uns qüestionaris a cada estudiant i vam fer un conglomerat de tot. Això posteriorment s’informatitza i s’analitzen els resultats.
I s’han demostrat les hipòtesis inicials?
El resultat és que sí. Sí que hi ha relació entre les variables (assetjament escolar, determinats biaxos cognitius i la probabilitat de desenvolupar experiències psicòtiques d'inici precoç). A part, vam detectar que hi ha variables moduladores, és a dir, altres factors que influeixen, com les sociodemogràfiques, per exemple.
[caption id="attachment_316542" align="aligncenter" width="1707"]
La doctora Berta Blasco, amb la seva tesi / Juanma Peláez[/caption]
Comentaves que als estudiants se’ls parlava de prevenció. Què poden fer, en aquest sentit?
Mira, per exemple, hi ha una eina que es diu Mind-u al Parc Taulí, que és una plataforma on els joves poden, de manera anònima, posar-se en contacte amb els professionals. Poden explicar què els està passant sense por a la vergonya. Poden estar passant problemes d’assetjament escolar; però també poden estar immersos en sensacions d’estar patint experiències cognitives rares (que en diem clíniques), problemes familiars, emocionals, soledat, problemes en l’aprenentatge...
És cert que els joves cada vegada estan més exposats a patir problemes de salut mental?
És un tema una mica controvertit, però el tema de les pantalles, per exemple, hi juga un paper. S'ha vist relacionat, per exemple, amb el TDAH o l'autisme. Hi ha una hiperestimulació de les neurones cerebrals; i això pot comportar problemes d'atenció, d'aprenentatge. L'exposició a la violència, cada vegada més present, i el consum prematur de substàncies també alteren la química cerebral i poden desencadenar experiències psicòtiques.
Què podem fer per evitar o revertir els episodis d’assetjament escolar?
Sovint són els mateixos companys, els observadors passius, els que ho perpetuen perquè no fan res. Es deixen portar pel líder. Hem de donar eines als nens i nenes perquè detectin quins comportaments ja deixen d’entrar dins la normalitat. Cal treballar l’empatia i les emocions a les escoles. Els infants han d’aprendre a posar-se al lloc de les altres persones; i que tinguin un espai amb un professional o una persona adulta per parlar-ho i validar les seves emocions. Necessitem més psicòlegs a les escoles.
