Quan Franco va visitar Sabadell i altres històries sobre les riuades del 62

  • Sabadell es podria quedar sense Fira d'Artesans del Nadal
Publicat el 01 d’octubre de 2024 a les 11:46
Actualitzat el 02 d’octubre de 2024 a les 09:04
Hi ha dates que queden gravades en l'imaginari col·lectiu de la societat. A vegades aquestes dates porten bons records, però malauradament acostumen a anar acompanyades de tragèdies. A Sabadell i el Vallès els més grans tenen el 25 de setembre de 1962 marcat a foc en el pensament. Després d'una llarga temporada de sequera, van caure precipitacions de 240 litres per m² en menys de tres hores que van fer créixer de forma desproporcionada el cabal d'entre d'altres, el riu Ripoll, que va arribar a transportar 2.000 m³/s escombrant tot el que trobava en el seu pas. La comarca més afectada per la pluja va ser el Vallès Occidental. Es calcula que les riuades van causar entre 600 i 1000 víctimes mortals entre tots els municipis afectats. Les destrosses a Sabadell es van comptar per milions de pessetes i els danys materials van ser incalculables en una ciutat industrial que tenia el contorn del riu com a gran eix d'activitat i que també era el subministrament de les fàbriques més cèntriques. Es va calcular que la riuada havia afectat el 80% de les indústries d'aprestos i acabats de la capital vallesana, això suposava el 40% de la capacitat de l'estat espanyol. Tothom coneix alguna anècdota d'aquella tràgica nit o té algun familiar que recorda o li han explicat històries personals relacionades amb el succés. Els barris més afectats van ser Torre-romeu i Can Puiggener, per la seva proximitat amb el riu. El passat diumenge, commemorant el seixanta-dosè aniversari de la data, el Museu d'Història de Sabadell va organitzar una visita guiada pel rodal del riu, recordant la tragèdia i explicant les conseqüències devastadores que va tenir. I és que, a més, l'ajuda als afectats no va ser immediata. Durant el succés, el governador de Barcelona estava a Madrid i no va haver-hi una resposta dels òrgans oficials davant la situació que vivien centenars de famílies. L'ajuda va arribar de la gent. Joaquín Soler, a Ràdio Barcelona, va emprendre una intensa campanya per recollir aliments, material i diners per ajudar les víctimes, aconseguint recaptar 30 milions de pessetes. Això va ser un cop dur per al règim que va veure la iniciativa com una humiliació. Una setmana després de les riuades, el 2 d'octubre del 1962, el general Francisco Franco va visitar Sabadell per "donar suport" als afectats i fer la sensació que el règim era l'únic òrgan que podia restaurar els danys. Per què va ser Sabadell l'escollida entre totes les ciutats afectades? Molt senzill. És a on estaven les fàbriques i el que interessava al règim era recuperar la indústria i, de retruc, fer una neteja d'imatge davant la falta d'interès i ajuda inicial. Així va explicar el Diari de Sabadell a l'edició del 4 d'octubre d'aquell any la visita de Francisco Franco:   "Crónica de setenta minutos inolvidables" o "Franco adopta todos los municipios afectados", són només dos exemples de la potent campanya que va fer el règim aprofitant la tragèdia. El general va tornar a visitar la ciutat el juny del 1963, nou mesos després de la riuada, i va asseverar que ja estava tot restaurat, malgrat que el condol i les conseqüències encara eren molt presents dins la societat. Però la campanya ja havia acabat. Havien passat uns mesos i el focus ja era un altre. Les ajudes que va atorgar l'estat anaven des de les 100.000 fins a les 250.000 pessetes segons la pèrdua mortal de cada família. Una gran font d'ajuda van ser diversos col·lectius i països que van solidaritzar-se amb la causa. Des de Finlàndia, per exemple, es van enviar cases preconstruïdes per a les persones que havien perdut la llar. També l'art va ser un dels col·lectius més actius. A França es va fer una exposició per recaptar fons amb la participació de Pablo Picasso o Antoni Tàpies. El règim també va respondre a aquesta iniciativa i va utilitzar un dels pintors més reconeguts de l'època i que més fàcilment podien utilitzar per a la campanya, Salvador Dalí, que va fer el quadre 'El Crist del Vallès'. Actualment, l'obra es troba en parador desconegut. [caption id="attachment_316752" align="aligncenter" width="567"] El quadre que Dalí va fer per recaptar fons / Fundació Salvador Dalí[/caption]