La
llibreria PAES, a l'avinguda de la Concòrdia, té la persiana mig abaixada. El mític establiment del barri esgota els últims dies al servei d'un veïnat que s'ha acostat a la lectura amb les recomanacions dels seus venedors. Després de 38 anys, el local diu adeu, arrencant un bocí de la identitat de la zona. El negoci, a l'altura del número 67, entrega les darreres comandes, pocs dies abans que les portes s'obrin per última vegada. "En part, estem contents perquè hem pogut gestionar-ho tot amb les distribuïdores i estem nets. Però mai vols veure una botiga buida", explica el
Mario Prieto, un dels socis, que remarca que
la papereria PAES, al 71, continuarà oberta.
La llibreria va obrir el juliol del 1986. Des d'aleshores, la família Prieto ha mantingut viu el negoci. "PAES no és un cognom, com molts pensen. Vol dir Papereria Escolar", riu el Mario. Això ja anticipava què hi trobaria la gent. "És una llibreria envoltada d'escoles i instituts. Veníem llibre de text, llibres tècnics i, sobretot, lectura recomanada. És un dels punts que ha quedat més oblidat amb els anys", lamenta, recordant
anècdotes de nen, corrent entre prestatgeries. "Des de petit, sempre m'han agradat més els llibres que les joguines", confessa.
[caption id="attachment_317145" align="aligncenter" width="700"]
El Mario atèn dues clientes en l'establiment | Juanma Peláez[/caption]
La filosofia s'ha mantingut al llarg de tot aquest temps. "
El tracte sempre ha volgut ser personalitzat. Que la gent sabés que a PAES ho tindrà segur, o t'ho portaran de pressa", diu sobre la mentalitat que respirava el lloc. "Era una
responsabilitat i un
servei important, que ara queda orfe pel que fa als llibres".
Les
estanteries s'han anat buidant les darreres setmanes, deixant una imatge dolorosa. "Costa molt veure-ho així després de tanta vida com han tingut sempre", diu. En realitat, ha estat un procés llarg, amb la
pandèmia com a estocada final. "Després del confinament vam revifar i la gent ens va fer confiança. Però gairebé tothom s'ha acostumat a demanar per internet o a revendre llibres en aplicacions". Els darrers dies, un reguitzell de clients fidels han anat passant per l'indret a fer els últims encàrrecs i acomiadar-se.
El comiat improvisat de la clientela
"Des de petita, els pares venien a comprar aquí els llibres de text. Saben què m'agrada, què em poden recomanar...", diu la Raquel Jiménez, veïna de Ca n'Oriac.
El factor humà, reivindica, no existeix amb Amazon o altres cadenes. "Perdem molt i
s'estan despersonalitzant els barris. Conèixer la fornera, el peixater, el llibreter...", analitza resignada. En la mateixa línia s'expressa la Gemma Matas "Han sigut molts anys de ser clients. Tota una vida. I ens sap molt de greu que ens quedem sense
un comerç mític. A tots ens ha sorprès la notícia. Hi ha confiança amb el Mario i l'Enric i he vingut per acomiadar-me. Ens quedem pràcticament sense llibreries a Sabadell", manifesta.
La gent ho entoma entre la
tristesa i la
incredulitat, amb un missatge
crític. "Diem adeu a un actiu molt important. Estem deshumanitzant els carrers", coincideixen entre els que rebusquen els últims exemplars. "És una gran pèrdua. Veníem a buscar llibres per a la biblioteca de l'escola... t'aconsellava molt bé i coneix tots els llibres, i això et facilitava molt les coses", reflexionaven tres professores de
l'Escola Gaudí, que aquests dies han passat pel local a posar el punt final.
[caption id="attachment_317146" align="aligncenter" width="467"]
Últimes comandes a la llibreria PAES | Juanma Peláez[/caption]
Les noves generacions, diu Prieto, han deixat de valorar les biblioteques i el fet de tenir llibres a casa. "
Hi ha la sensació de voler buidar-les. Se segueixen quatre
influencers en comptes de fer cas als venedors de tota la vida. El seu saber fer no es valora tant com caldria", percep. Els
hàbits de consum, amb l'arribada de grans multinacionals, han acabat sent un obstacle insalvable.
La PAES havia aconseguit el crèdit d'aquells que fiaven les seves
lectures al coneixement i les
recomanacions a l'altra banda del taulell. Molts encara recorden quan fullejaven els llibres, de vegades, sense la certesa d'acabar enduent-se'n cap a casa. Era igual. La família Prieto sabia el seu paper per a aquells infants que avui, ja adults, diuen adeu a un establiment que ha deixat empremta en centenars de famílies de
Sabadell.
