Fa dues setmanes van arribar tres alumnes nous a l’escola Can Rull, vinguts del Pakistan. No parlen ni català ni castellà. Només el més gran, que fa 6è de primària, domina una mica l’anglès. Aquests infants ja van estar uns mesos inscrits en el sistema català fa anys, però van tornar a marxar al Pakistan. Per tant, ja no poden optar a l’aula d’acollida per aprendre el català, segons les bases reguladores del Departament. “Què ha de fer l’escola?”, es pregunta Òscar Rosa, director del centre, que afegeix que “no és un cas aïllat”. De fet, des de principis de curs i amb les llistes ja tancades, s’han incorporat una trentena d’estudiants nous al Can Rull. 28 dels quals són nascuts fora de Catalunya. “Quan comença el curs no pots fer cap tipus de planificació, ja que amb la matrícula viva ens arriben estudiants constantment”, explica Rosa. “El problema no és dels infants nouvinguts, és de manca de recursos per part d’Educació”, subratlla.
https://www.diaridesabadell.com/2024/10/14/gambia-marroc-aules-acollida-sabadell-des-de-dins/Amb l’afegit que no tots els alumnes nouvinguts que ho necessiten podran accedir a l’aula d’acollida per treballar el català. Bé per manca d’hores, d’espai o perquè no compleixen els requisits per accedir-hi. “No entenem per què el recurs d’acollida han de ser a partir de tercer de primària”, reivindica Rosa Mellado, cap d’estudis de l’escola Can Rull. “Ens ha passat diverses vegades que ve una família amb tres infants i dos poden fer aula d’acollida i el tercer, com que va a 1r de primària, no pot”, afegeix Mellado. Precisament, el professorat reivindica que l’aula d’acollida hauria de ser accessible des d’I3, ja que facilitaria l’aprenentatge de la llengua en plena etapa de lectoescriptura.
[caption id="attachment_318564" align="aligncenter" width="2560"]
Òscar Rosa i Rosa Mellado, director i cap d'estudis de l'escola Can Rull / Víctor Castillo[/caption]
“Ara, ens trobem amb aules de 27 alumnes, amb dos o tres que no parlen l’idioma, amb un parell amb TEA, amb TDAH, necessitats especials i amb altres que ens demanen l’excel·lència acadèmica”, sosté el director de l’escola, que alerta de la necessitat de més personal i recursos sobretot als centres d’alta i màxima complexitat.
Amb el traductor a la mà
“Al final, tires molt de traductor de Google i vetlles perquè les traduccions es facin correctament”, reconeix Robert Velàsquez, director de l’institut Miquel Crusafont. Velàsquez recorda que com a màxim els infants poden fer “unes quatre o cinc hores” a l’aula d’acollida. La resta de l’horari lectiu el fan amb el grup classe ordinari. “Independentment del nivell de català que tinguin”, afegeix. En aquests casos, els docents vetllen més per la seva immersió lingüística que per les notes de final de curs.
[caption id="attachment_318563" align="aligncenter" width="2560"]
Robert Velàsquez, director de l'IES Miquel Crusafont / Víctor Castillo[/caption]
El director del centre es remunta a fa anys “quan hi havia unes aules que eren d’immersió completa”. “Estaven en aquest espai durant quatre mesos i trenta hores la setmana; però tenien potser deu docents que parlaven diferents idiomes com àrab, cantonès o suahili”, detalla. Lamenta que tota la càrrega ara cau damunt d’una o dues persones, que “acaben fent el que poden” i “repartint les hores entre tot l’alumnat que ho necessita”.
